Josep Ballbè i Urrit
Respectant el parer de tothom, aquesta festa-tradició no em sedueix gens ni mica.
Aquella dita que diu “al Carnaval, tot s’hi val” no quadra amb els meus esquemes. Entenc que la gent tingui ganes d’oblidar penes. És prou cert que la vida ja ens sacseja sovint. Que això impliqui, però, una disbauxa desenfrenada no ho veig bé. Hem de tolerar que, de forma recurrent, el súmmum del mal gust ens domini?
L’origen de l’embolat rau en una festa pagana. El personal volia deslliurar-se de les privacions inherents a la Quaresma: quaranta dies de dejuni, duresa i sacrifici, de cara a preparar adientment la Pasqua. Cal remarcar que, per als creients, és la festa més important i transcendent de tot el seu calendari.
Vaig copsant un entorn social cada cop més agnòstic. Tinc la percepció que són molts els qui només pensen en elements associats a la sàtira, el bunyol i l’“horterisme”. Es burlen grollerament del rerefons religiós amb què se solien contrastar inicialment ambdós vessants. De fet, ja ho diu algun adagi: “A Carnestoltes, totes les bèsties van soltes”. Per tot plegat, doncs, la meva filosofia o manera de fer s’ajusta a la tesi que proclama “del Carnaval no en facis cabal”. Al capdavall, “el qui és carcamal tot l’any fa Carnaval”. O també “moltes caretes per Carnaval, però encara n’hi ha més la resta de l’any”.
No puc acceptar estoicament –callant– veure passar una rua on es contravé el sentit del respecte i l’educació. En el grec Epicur, la regla d’or s’entén com a ètica de la reciprocitat. Cal minimitzar el dany. Tant dels pocs com dels molts i maximitzar la felicitat de tothom. No fem –als altres– allò que no volem que ens facin a nosaltres.
Em genera estupor veure personatges desassenyats i sense nivell ocupant trones polítiques on no estan a l’altura. Grinyolen a cada instant. Cada cop que obren el bec, la barra de pa augmenta de preu. Quin desgavell! La llista és tan llarga que esparvera. En tancar aquesta columna, crec que –a tots ells– els escau allò del “per Carnaval, més vi que pa”. Valga’m Déu!
El pati està prou esvalotat. Per això he triat un títol tan destraler. Ja ho deia Confuci: “La vida és molt simple. Nosaltres, però, insistim a fer-nos-la complicada”. Una carallotada com una altra.
