Concha Fuentes, presidenta de PIMEC Metall
El passat mes de gener es va publicar al Butlletí Oficial de la Província de Barcelona el conveni col·lectiu que afecta la indústria siderometal·lúrgica de Catalunya i que tindrà una vigència de 3 anys.
Les micro, petites i mitjanes empreses s’han vist fortament afectades per aquest conveni, ja que suposen el 99,5% del total de les empreses del sector i donen feina al 72,2% dels seus professionals. Tot i això, els seus interessos i necessitats no s’hi han vist reflectits i les mesures que s’hi preveuen no només en dificulten el creixement, sinó que posen en risc la seva viabilitat.
El conveni del metall de Barcelona comporta un increment salarial acumulat del 8,2% aquest any i del 16,6% en tres anys, la qual cosa suposa un increment del cost laboral proper al 23% entre 2022 i 2024. Aquest augment difícilment el podran assumir les empreses de menor dimensió. De fet, des de Pimec alertem que un 27% de les mipimes que fins ara tenien resultats positius, amb l’augment salarial del 8,2% previst al conveni, passaran a tenir pèrdues. En conseqüència, es posen en risc 24.390 llocs de treball. A més, volem posar en relleu que l’increment salarial acordat no ha tingut en compte la desacceleració de l’IPC en els darrers mesos, que ha passat del 10,3% a l’agost al 5,2% al desembre del 2022, i la previsible tendència a la moderació durant els pròxims dos anys. A més, tampoc s’han tingut presents altres factors rellevants com són la productivitat i la disminució dels marges empresarials.
Més enllà dels increments salarials, el conveni preveu altres costos que poden comprometre encara més la viabilitat de les mipimes del sector del metall. És el cas, per exemple, del permís retribuït de 12 hores a l’any. Tot plegat es produeix en un context socioeconòmic complex, amb elevats costos en energia i matèries primeres, sense els quals el sector no podria operar.
Aquest acord posa de manifest la manca d’una mirada orientada a les micro, petites i mitjanes empreses de la indústria siderometal·lúrgica, que actualment no disposen d’eines legals per poder fer front a les mesures plantejades. Així doncs, s’està obviant la realitat d’un sector majoritàriament conformat per pimes, que un cop més han estat les grans oblidades en la negociació col·lectiva i que, en conseqüència, són les primeres que veuen compromesa la seva viabilitat en escenaris d’incertesa.
Per aquest motiu, des de Pimec reclamem un cop més que es revisi l’accés de les mipimes a la negociació col·lectiva.
