Josep Ballbè i Urrit
Fa divuit anys que Chad Hurley, Steve Chen i Jawed Karim van fundar el fenomen global que és la plataforma Youtube.
Al llarg d’aquest dilatat període, aquesta descomunal xarxa social s’ha anat nodrint de vídeos amb continguts de tota mena. El 16 d’octubre del 2006, van vendre l’empresa a Google per la xifra astronòmica de 1.650 milions de dòlars. Sempre que procedim a fer una recerca des de qualsevol cercador –i Google és el més estel·lar– trobem algun tipus d’entrada que, si més no, hi fa referència.
A Youtube, passa igual. Buscant el més inversemblant, rara és l’ocasió que no arribem a trobar un arxiu de vídeo relacionat. Vivint en un entorn en què tot ho volem al moment, prevalen la immediatesa i la impaciència. De passada, és més que evident que la cultura de l’esforç i la constància va minvant a passes de gegant, cada dia que passa. Gairebé podem arribar a dir que massa persones ho fien tot a l’anomenada IA (intel·ligència artificial). La feina titànica de remenar enciclopèdies i consultar hemeroteques –per preparar qualsevol treball– ha passat a millor vida. És en aquest punt que recordo perfectament una assignatura del 5è curs de Periodisme (a la facultat de Ciències de la Informació de la UAB). Parlo de Documentació, impartida pel catedràtic menorquí Robert Coll Vinent. Es feia pesat ensenyant-nos el que jo vaig batejar com la “guerra de les fitxes de notes”. Qui hauria de dir o preveure –45 anys més tard– que allò era com anar, a hores d’ara, en patinet. Sobretot quan les noves tecnologies ens porten a velocitat de creuer.
Des de tota aquesta perspectiva, llenço una pregunta a l’aire: què passaria si no tinguéssim Youtube? Seríem capaços d’organitzar-nos? Ben bé podem dir que és com quan estem desconnectats tres dies del mòbil, per avaria. Perdem els estreps, la paciència i l’oremus. No ens en sabem avenir. La dependència humana de la màquina resulta malaltissa… Abans de l’esclat de les noves tecnologies, ja ho vam copsar amb les televisions, a partir de mitjans de la dècada dels anys cinquanta. Certament, són moltes més les ocasions en què els vídeos-Youtube m’han donat un cop de mà.
Quan el que passa és que ens envaeix, ofusca i entabana –a tota hora– algun “invent” com la plataforma de “streaming” o l’allau de xarxes que pengen bajanades el tema canvia. Cal recuperar el consum responsable i assenyat.
