Josep Ballbè i Urrit
“Sociates” i socis del partit que jo anomeno “Pablemos” s’esterrequen. Quin espectacle més lamentable!
No els cau la cara de vergonya amb motiu dels serrells derivats d’una llei absurda? Què vol dir “solo sí es sí”? Escenifiquen una batussa “controlada”. El cap del govern i l’exsenyora del populista Iglesias marquen distàncies. Ja procuren, però, que la sang no arribi al riu. La “moma” és massa llaminera. No els convé que el globus esclati. De fet, la ministra d’un ministeri “absurd” –en castellà, en podríem dir d’“igual da”– diu que encara es pot negociar una llei farcida de despropòsits. L’altre bàndol del govern promet apropar-se a l’entesa, per tal d’evitar –tant sí com no– qualsevol suport o pacte amb el PP. Vaja, el súmmum dels nyaps! Són –i som tots– la riota del planeta.
Tot penja d’un fil, amb l’horitzó de les eleccions municipals del pròxim 28 de maig. No em preocupa gens ni mica que acabin partint peres. De fet, advoco per una consulta electoral ambivalent (ajuntaments i Congrés dels Diputats) el mateix dia. Embolica que fa fort! Si la corda s’arriba a trencar, desapareixen i se’n van a Can Pistracs secretàries, assessors, “securates”, cotxes oficials i un estol d’endollats amb “carnet del partit”. No col·locats allí d’acord amb llurs mèrits. Tan sols per la pertinença al grup.
Val a dir que la llei frega l’esperpent. No ho puc veure de cap altra manera. Sobretot en copsar que ben bé ha assolit l’efecte contrari a la fita que uns i altres s’havien marcat. La premsa ens ha anat informant –dia rere dia– de rebaixes de penes per delictes de caràcter sexual. Fins i tot, violadors confessos sortint de la garjola de forma immediata. Tot un desgavell de proporcions descomunals. Ja cal que un o altre l’aturi, posant-hi seny.
Sánchez i Montero pretenen el KO tècnic del contrincant. El bé general dels ciutadans se’l passen pel folre del clatell. Un aspira a aconseguir quatre anys més de presidència. La tal Irene Montero només fa soroll i vol gaudir d’uns emoluments dineraris que potser no ha fet mai per meritar. Diu que no recularà ni un bri i que el consentiment té un únic perfil: el que ella defensa…
Mentrestant, el PSOE ha enregistrat–en format urgent– un nou text, al Congrés. Ben allunyat de la visió d’aquesta senyora. Ja es veurà per on surt el sol. El “match” té rivets teatrals, esotèrics, demencials i plens de supèrbia mútua.
