Josep Ballbè i Urrit
Fa gairebé tres anys que “la ballem”, amb la covid i els seus serrells. Encara no podem dir que tirem coets definitivament.
Entorn d’aquest garbuix, sovint crec que el progrés i els avenços socials no es corresponen –d’igual manera– en una evolució positiva del tarannà mental de molta gent.
És per això que ben bé demano una mena de miracle al sant que el dia d’avui ens marca el calendari. Al cap i a la fi, si l’àmbit principal de la pandèmia radicava en temes respiratoris, crec que no vaig pas gaire desencaminat.
A la meva infantesa, recordo la missa d’avui –als salesians de Terrassa– com el pare Rómulo escenificava el record de Sant Blai, implorant la seva protecció: amb dos ciris o espelmes en forma de “x”, t’abraçava el coll. Alhora, recitava una mena de jaculatòria. Més d’un agnòstic es burlarà d’aquesta tradició. En el fons, però, encara la diré més gruixuda: potser ens haurem de plantejar seriosament processionar algun altre sant, pregant per la prompta arribada de la pluja. Amb unes reserves hidràuliques pírriques, l’amenaça de restriccions d’aigua planeja damunt nostre. Poca broma!
Fidel al meu encís envers la paremiologia i les dites populars, advoco per recuperar un seguit d’expressions populars prou suggerents. Com ara: “Per Sant Blai, una hora per dalt i una hora per baix”. En el sentit que “per Sant Blai, un pas de cavall”. O també que “per Sant Blaiet, jornal senceret”. Heus ací el complement i contrapunt perfecte als adagis del “per Nadal, un pas de pardal. I, per Sant Esteve, un pas de llebre”.
Els dies són cada cop més llargs. Albirem propera la primavera, tot i que la manca de pluja ens continua fent la guitza. D’acord amb les previsions dels professionals de la meteorologia, de moment van mal dades: és un jorn en què no hi ha anunciada pluja… I “com farà el dia tres, farà tot el mes”.
Malament rai, malgrat que “qui no es consola és perquè no vol”. Això sí, “per Sant Blai, els ous arrai”.
Un altre element que fa de visor avançat –tal que les orenetes per Santa Madrona, d’ací a un mes i mig aproximat– el tenim en dites populars com “per Sant Blai, cigonyes veuràs. I, si no en veus, mal any passaràs”. I “per Sant Blai, la cigonya per l’espai. I si bon estiu vols, l’hi veuràs a grans vols”. També “Sant Blai mullat, cigonyes aviat. Sant Blai eixut, cigonyes no han vingut”. Per tot plegat, un parell de refranys més de propina: “Per Sant Blai, capa el godall , però Sant Blai, remena la cua l’all”. Duu sort.
