Xavier Roca, director de l’Eseiaat de la UPC
Des que Henry Etzkowitz i Loet Leydesdfor van encunyar el concepte “triple hèlix” ja han passat 32 anys. A la velocitat que ara es mou el món, aquest temps sembla una eternitat.
Tant és així que molts han donat per morta i liquidada la relació virtuosa que sorgeix de treballar conjuntament la universitat, les empreses i l’administració. Evidentment, els contextos van evolucionant amb el temps, i els conceptes que aporten contingut s’han d’anar adaptant. Però la triple hèlix segueix girant, i amb força, com a mínim al Gran Vallès, el motor econòmic i industrial de Catalunya.
Durant els darrers vint anys, els actors que la formaven tenien una missió ben definida: la universitat feia recerca, la indústria s’encarregava de convertir-la en un producte comercial i l’administració feia tot el possible perquè la legislació i les normes facilitessin la introducció dels productes resultants al mercat. Crec que no és difícil veure que l’èxit i el funcionament d’aquest model ha transformat els seus actors. Ara, la universitat ha adoptat en el seu sistema d’R+D maneres empresarials i és capaç de crear les seves pròpies empreses “spin off”, amb les quals pot introduir al mercat les seves pròpies innovacions. Per la seva banda, la indústria s’ha acostat i treballa juntament amb les universitats en projectes de transferència de tecnologia, formant sovint grans equips mixtos transnacionals que competeixen en la captació de recursos nacionals i europeus per al desenvolupament d’innovació tecnològica, amb l’objectiu de guanyar competitivitat. I, finalment, l’administració destina recursos públics a universitats i empreses perquè generin innovació mentre continua facilitant el camí perquè creixi i es consolidi l’economia del coneixement.
Donades aquestes transformacions, podríem sospitar que hem assistit al final de la triple hèlix i que el seu èxit ha implicat la seva pròpia mort, perquè un cop l’objectiu es compleix, ja no és necessària la seva existència. No obstant això, res més lluny de la realitat. Perquè la consolidació del model de relació virtuosa i la conseqüent transformació de les tres aspes de l’hèlix no és motiu perquè hagi de deixar de funcionar. Al meu entendre, després d’aquesta experiència col·laborativa d’èxit durant tres dècades, hem de ser capaços d’aprofitar la relació de confiança i el coneixement recíproc que s’ha establert entre els tres actors i obrir ara noves línies d’acció i cooperació, amb nous objectius, que han de repercutir d’una manera positiva a la societat. A Terrassa, i al Vallès, ja ho estem vivint. Podrem posar-hi un altre nom, si volem, però el fet és que la triple hèlix continua girant.
Gràcies a l’esforç conjunt de la Diputació de Barcelona i del Consell Comarcal del Vallès Occidental, deu empreses pimes ubicades en aquesta comarca podran introduir tecnologies de fabricació additiva 3D als seus processos productius. Com? Les empreses han presentat a un grup d’estudiants d’enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) a Terrassa una sèrie de reptes que hauran de treballar com a part d’una assignatura. A més, per acabar-ho d’arrodonir, la introducció de la fabricació additiva 3D serà possible gràcies a l’esforç d’HP, que subministra a la universitat maquinària puntera d’última generació a través d’una Càtedra d’Empresa HP-UPC. Durant aquest quadrimestre, els estudiants hauran de presentar una resposta i solucions adequades als requisits de les empreses que treballaran i imprimiran en 3D al Digital Lab de l’Eseiaat. D’aquesta manera, amb l’ajut de l’Administració, la trobada entre empresaris i universitaris es converteix en coneixement i habilitats professionals que haurà assumit l’alumnat i, alhora, coneixement sobre una nova tecnologia i prototips amb què les empreses podran elaborar nous productes o innovar sobre els que ja fabriquen. Tothom hi guanya. I qui és l’artífex d’aquesta iniciativa interessant? Efectivament, la triple hèlix, que al Gran Vallès continua girant amb força, en aquest cas amb la UPC, el Consell Comarcal del Vallès Occidental, HP i deu pimes inquietes i innovadores.
