Josep Ballbè i Urrit
Demà Candeler i Sant Blai, el darrer! Des que vàrem encetar la setmana dels barbuts (el proppassat 15 de gener), hem pogut copsar –de valent– el rigorós fred de l’hivern.
Fins llavors, semblava més aviat descafeïnat. Gairebé contradient la dita que diu “al febrer, abriga’t bé”. En qualsevol cas, “el febrer és un mes mentider. Un dia dolent i, l’altre, també”. Sense oblidar allò del “febrer, febreret: set capes i un barret”. També “quan febrer viu, el fred reviu”. Això sense haver d’esperar a veure, demà, si la Candelera plora o riu. Per als nord-americans, recordem que és el dia de la marmota. Algun noticiari televisiu ens en parlarà. Tan sols manca que plogui força. “L’aigua de febrer sempre va bé. Tota, dins d’un calder”. Les reserves hidràuliques del país ho agrairan força. Fa dies que els meteoròlegs ens trepanen el cervell amb aquest punt. A més, “si el febrer no va bé, tot l’any bogeja”. Convé, però, fer un parell de matisos: “Allà on toquen al febrer les calamarsades, al juliol hi toquen les pedregades” I, “quan trona pel febrer, tremola el vinyater”.
“Al febrer, trau flor l’ametller / Bon temps del febrer, cua d’hivern al darrere / El fred de febrer és pitjor que el de gener / Els sants de guix, pel febrer, porten capa / De febrers, n’hi ha pocs de bons / Febrer és traïdor, borrascós i glaçador / Sol de febrer mai dura un dia sencer / Pel febrer, un dia de sol i l’altre al braser”: heus ací un complet estol d’adagis que reflecteix perfectament el nucli d’un mes peculiar.
Tranquils, tanmateix, que ben bé som a mig hivern! La primavera comença a fer algun petit “senyal de fum”. Els fredolics ho esperen amb candeletes. Que no es queixin, perquè els serrells del famós canvi climàtic desorienten el cicle vital de molts arbres. Després, les glaçades poden fer molt de mal quan les coses es desmarxen.
Amb fred o sense, d’una manera o l’altra el pagès no es pot adormir. “Pel febrer has de llaurar el que al març vulguis sembrar”. Pel que fa al ciutadà normal i corrent, bé farà amb animar-se tot pensant en el Carnestoltes (d’ací a poc més de dues setmanes). Sense oblidar els qui s’estimin més reflexions i emocions profundes. Aquests tenen l’horitzó del període quaresmal (quaranta dies de preparació a la festa de Pasqua), tres dies més enllà… Aquesta línia la deixaré de base per a una propera columna. Malgrat que pugui predominar una línia agnòstica a tort i a dret, entenc que compaginar ambdues perspectives m’ajuda a projectar una vivència personal més reeixida.
