Joan Roma i Cunill
Fa dotze anys que faig un seguiment de l’Acció Exterior del Govern de la Generalitat, per curiositat, i per haver estat responsable d’un dels casals catalans, a l’estranger. Concretament el de Casa Nostra, a Berna (Suïssa).
En parlo avui, perquè torna a estar en dubte aquest desplegament d’ambaixadetes, sota el nom de delegacions a l’exterior, per la petició del PSC de congelar, primer, i reduir després el seu desplegament. Voldria parlar-ne amb més detall, però ho sento, no puc dir gran cosa per la poca informació i documentació disponible.
De fet, cada any he demanat la memòria o memòries de la feina feta per aquestes delegacions i pel conjunt del Servei d’Acció Exterior, sense èxit perquè no existien o algú les havia declarat confidencials o secretes. I, precisament per a aquest article, vaig fer ús del servei de documentació del Parlament de Catalunya, consulta 223.382 de 9 de gener, amb la gran sorpresa que finalment n’hi ha una, corresponent a l’any 2020. Al·leluia!
Llegida i estudiada, no és per fer salts d’alegria ni quedar convençut de la seva necessitat. Al contrari, queda palès el seu ofici de propaganda i voler fer l’efecte de ser quelcom més que un govern autonòmic. Un símbol de grandesa i universalitat. Per raons d’espai no puc donar detalls del “Balanç del pla estratègic 2015-2018” (28 pàgines, de lletra grossa i amplis espais). Ni del Pla Àfrica 2020-2023, ni del Pla Japó. Ho deixo per a un altre dia.
Del que sí que puc parlar és de les xifres públiques. Que el Servei Exterior té un pressupost de 28,5 milions d’euros (2022). Tenim 21 delegacions, amb tres vacants (Andorra, el Japó i el Brasil). Cada delegat/da té un sou de 90.008,94.-, i transcric: “No inclouen les indemnitzacions que corresponguin en concepte d’equiparació del poder adquisitiu i de la qualitat de vida del país de destinació”. Entesos?
I, a la despesa del sou principal, hem d’afegir-hi la de la resta de personal. A la més gran, la de la UE, hi ha 16 persones. A la de França, 4; a la d’Itàlia, 6; a la dels Estats Units, 5, etc. I, lògicament cal pagar lloguers i altres despeses. Dono els lloguers (2020) de Brussel·les, 750.789,92 per any, o Londres, 151.434,05.
Ja em perdonareu, però quan veig aquestes xifres i els resultats que se n’obtenen, m’indigno. Governar vol dir prioritzar, gastar en el fet bàsic i fonamental, per davant de qualsevol altre destí. Sempre faig càlculs de quants metges suposa cadascuna d’aquestes despeses. Altres podrien pensar en mestres, en tècnics socials, o en altre personal imprescindible.
En el meu cas, tenim tanta escassedat de metges a la comarca, i no solament al Berguedà, sinó arreu del país, que veure com llencen desenes de milions produeix escàndol. Centenars de metges es podrien contractar amb aquestes xifres, i no solament penso en Acció Exterior, hi ha altres organismes i serveis que haurien de ser eliminats o reduïts per alliberar diner cap als serveis bàsics fonamentals. És hora de posar fre i ordre a tanta disbauxa!
És hora de treure joguines a governants amb deliris de grandesa!
