Ramon Talamàs, president de la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis de Terrassa
Segurament, lluny d’una percepció ciutadana per aspectes idiosincràtics inserits en la memòria, per les darreres dades publicades per l’Idescat referides al 2020 i en termes de VAB, Terrassa continua en caiguda lliure en el seu pes industrial, ja que només representa el 15,3%, davant d’un 25,4% comarcal i un 20,5% en l’àmbit català.
Representant l’entitat que tinc l’honor de presidir, vaig exposar aquesta situació al ple extraordinari del 22 d’abril de l’any passat, convocat per debatre l’estat de la ciutat. I sense amagar ni desmerèixer una realitat immobiliària a cops més especulativa que empresarial, destacava la manca de sòl industrial com una de les principals causes i que ha motivat que ampliacions industrials s’hagin desglaçat a altres indrets i no s’hagin perfeccionat voluntats de noves instal·lacions. També vaig valorar positivament la licitació per elaborar en un pla de polígons, brindant-nos a col·laborar, com hem fet amb la màxima implicació amb la consultora adjudicatària Daleph.
El 24 de novembre, i sota la presidència d’autoritats municipals, se’ns va convocar a la presentació de l’assenyalat pla. Responsables de la consultora van exposar la metodologia seguida, idees clau, reptes identificats i una proposta de trenta-cinc actuacions. En el torn de preguntes, em felicitava per tenir finalment un estudi, demanant una ràpida actuació de l’Ajuntament per fixar calendari d’accions, pressupostos i responsabilitats de cara a concretar actuacions. La presidència va estar-hi d’acord i va assenyalar que hi posava fil a l’agulla.
Aquest dijous, dos mesos després, se’ns ha convocat a una nova presentació, en la qual la consultora ha fet la mateixa exposició, complementada per un cert desenvolupament, poc explicitat, d’algunes mesures. En el torn de paraula he manifestat el meu desencant per aquesta reiteració i pèrdua d’un temps que no tenim. Estimo també que, a partir del pla presentat el novembre, era l’Ajuntament qui havia d’analitzar i presentar com desenvolupar les actuacions a materialitzar, cercant de tenir-ho a bé, la col·laboració brindada per la Cambra i segur que per altres entitats.
En la cloenda d’aquesta darrera presentació, sense cap pla d’actuació, s’ha manifestat una perillosa –al meu entendre– autocomplaença de les nostres potencialitats industrials, les quals malauradament, i tal com ha advertit l’empresari Sr. Ignasi Cusidó, poden esdevenir, un cop més, focs d’encenalls de no concretar-se responsabilitats, objectius concrets i terminis.
Certament, i com recull l’estudi, la nostra realitat i tradició industrial és un actiu amb fort potencial i més si som capaços d’estructurar col·laboracions i transferències de coneixement, aspectes que formen part dels objectius que, amb diverses mesures, anem perseguint des de la Cambra i que requereixen millores. Per tant, no vull fer la impressió que nosaltres ho fem tot bé, ans al contrari, hi ha molta potencialitat a desenvolupar, però també la ciutat requereix un compromís i proactivitat de l’administració local que, més enllà del titular, possibiliti una efectiva col·laboració que ajudi a fer que les potencialitats, certes, es tradueixin en realitats industrials, que com és conegut són normalment innovadores, obertes a l’exterior i generen ocupació estable i de qualitat, per tant, amb resiliència i capacitat de generar una necessària prosperitat compartida.
El darrer plenari de la Cambra el vam celebrar al Saló de Plens de l’Ajuntament de Terrassa. L’il·lustríssim Sr. alcalde ens va honorar en una cordial benvinguda en la qual va manifestar que, fidels a la nostra tradició, Terrassa ha d’esdevenir la capital industrial de Catalunya, ho compartim i en aquesta línia també recentment hem presentat propostes d’actuació per aprofitar i potenciar l’aplicació industrial de la intel·ligència artificial, però si perdem el temps, serà impossible assolir-ho.
