Carles Fornell
Val la pena fer un repàs d’astronomia per situar-nos al lloc que ens trobem a la galàxia i la distància que hi ha amb les estrelles.
Quan mirem aquest cel estrellat, cadascú de nosaltres està contemplant el que es diu la Via Làctia, i tendim a pensar moltes coses: la distància de les estrelles, si hi ha vida en algun planeta, quantes estrelles hi ha o quan es va formar l’univers. Hem de tenir en compte que no tot el que brilla al firmament són estrelles, també hi ha galàxies a distàncies de milers d’anys llum, i tot això va començar ara farà uns 13.800 milions d’anys. Potser fa 200 anys eren poques les persones que tenien el privilegi d’aquesta informació.
Actualment, no és així, hi ha molta informació i la tecnologia amplia el coneixement popular. Exposaré algunes xifres per fer-nos una breu idea del que hi ha allà fora. En principi, la nostra galàxia la componen entre 200.000-300.000 milions de sistemes solars, incloent-hi el nostre sistema planetari. A més, als milers de milions de galàxies que ocupen l’espai de tot l’univers també cal afegir els sistemes solars que hi ha a cada galàxia.
La nostra galàxia té un diàmetre de 100.000 anys llum, és a dir, si la volem travessar hauríem de viatjar a una velocitat constant de 299.792,458 km/s, i aquesta seria la velocitat de la llum, i trigaríem 100.000 anys per travessar-la. També la nostra galàxia té un gruix de 6 anys llum, on transiten diversos cossos celestes a diferents nivells, com asteroides, meteorits, satèl·lits, etc. La galàxia és plena de turbulències i de camps magnètics.
Tots els cossos que hi ha a l’espai es mouen i el nostre sistema solar també, el qual viatja al voltant de la nostra galàxia a 850.000 km/h, gens menyspreable la velocitat, i triga a fer una volta completa entre 225-250 milions d’anys. Com es pot comprovar, tot dona voltes al voltant d’un centre carregat d’energia i la Terra també ho fa al voltant del Sol, a la velocitat de 1.000 km/hora, i triga 365 dies a fer la volta completa i sobre el seu eix també gira, a 1.600 km/h i triga 24 hores a completar la volta.
Com podem comprovar amb aquest maremàgnum de xifres i velocitats, no tenim cap sensació estranya dels seus moviments o que nosaltres ens movem, i la raó és la gravetat. Totes les galàxies es mouen per l’espai a velocitats impressionants, és més, l’espai també s’està expandint a la velocitat de 234,72 km/s, i la nostra galàxia viatja per l’espai a la velocitat de 2,3 milions de km/h, i s’aproxima a la galàxia veïna d’Andròmeda, que està a la distància de 4.000 milions d’anys llum. Al cap de 3.800 milions d’anys, hi haurà la possibilitat d’una col·lisió.
Com es pot comprovar, estem en un mar de galàxies i planetes immens, a distàncies i velocitats sorprenents inassolibles per a nosaltres, i difícil de comprendre. Fet que ens fa pensar si la nostra civilització té alguna possibilitat de viatjar pel cosmos. Crec que amb la tecnologia actual, que és molt primària, no podem sortir del nostre sistema solar. Per emprendre una aventura com aquesta, la nostra composició biològica ho fa molt difícil, no podem allunyar-nos de l’aigua, de l’oxigen i hem de portar una càrrega molt gran d’aliments. O esperar l’ajuda de l’exterior d’alguna civilització molt més avançada que la nostra i que tingui la curiositat de visitar-nos.
També vull recordar que s’ha dit tantes vegades que estem sols que ens ho hem cregut, però aquesta no és la raó, el veritable problema són les distàncies, els vehicles espacials i el combustible que utilitzem, aquest és el veritable problema.
Pensem en els viatges de Colom, hi havia un gran desconeixement de la Terra i de les seves distàncies, avui dia la tecnologia ha fet possible viatjar a velocitats supersòniques.
Espero que en un futur pugui succeir alguna cosa semblant amb els viatges espacials.
