Josep Ballbè i Urrit
Quant temps fa que els egarencs reclamem incloure la nostra ciutat a la zona tarifària 2?
Una mesura que posaria fi a la presa de pèl persistent –per als usuaris del transport públic– envers pagar entre un 25% i un 30% més pels títols de desplaçament que ho fan altres ciutats properes. Sense anar més lluny, Sabadell.
Nova pregunta a qui correspongui: quin dia es posaran d’acord, d’una punyetera vegada, els diferents grups polítics catalans –a hores d’ara, ERC i PSC– per acabar ja la B-40 o Quart Cinturó? El tema passa de taca d’oli. És com si se’ns pixessin damunt i convinguessin que plou. Au va! Aquesta mateixa setmana, n’Albert Sàez (director d’“El Periódico”) ha escrit un editorial parlant-ne, “clavant” el quid de la qüestió. Amb el títol “La B-40 no és un bombarder”, explicava que es tracta d’una via per circumval·lar Barcelona en un radi a 40 quilòmetres de la costa. Tot plegat, per unir Vilafranca del Penedès amb Mataró. En un àmbit més local, Abrera amb Terrassa. La broma ja dura de fa tres dècades. De cara a les eleccions municipals de maig i en plena negociació de pressupostos autonòmics, el desgavell persisteix. Ni Salvador Illa ni Pere Aragonès no abandonen els guants de boxa! Fan pena tots dos. Ni l’un ni l’altre no pensa en clau de país: més aviat ho fan seduïts pel glamur de la trona màxima de la Generalitat.
Seguint ordres del seu partit, Juli Fernàndez, conseller de Sostenibilitat –encara no esbrino quin significat té aquest mot–, fa giragonses per seguir marejant la perdiu. Dit altrament, tot plegat no “se sosté” ni amb pinces. Potser haurem de fer una novena a la Mare de Déu de l’empenta. No hi ha dret! Comparativament amb Madrid, allí van parir un mapa similar. Per contra, a base d’anells (com que no tenen costa). I ja van per la M-50. Menys fer el ploramiques i més assoliment de fites! De moment, d’acord amb les dues preguntes que feia a l’encapçalament, se’ls gira feina als nostres dirigents. Ja n’hi ha prou de falses promeses i de declaracions grandiloqüents buides d’efectivitat.
No plantejo cap caça de bruixes. Tan sols exigeixo realitats que crec merèixer d’acord amb els impostos que pago religiosament. En cas de no ser així, em veig amb cor d’advocar per una mobilització popular, multitudinària i contundent, a l’estil de les famoses “armilles grogues” dels nostres veïns gavatxos. Ben segur que, si fem soroll suficient, veuran les orelles del llop i es posaran les piles. Encara que tan sols sigui de cara a preservar llurs càrrecs.
