Jordi Tarragona, conseller de famílies empresàries
Els concursos de creditors s’estan disparant, per la moratòria covid i per les conseqüències de la crisi agreujada per la guerra d’Ucraïna. El passat mes de setembre va entrar en vigor la nova llei concursal, conseqüència d’una directiva europea.
És molt probable que els empresaris hagin fugit de llegir-la com del dimoni, no sigui que es cridi la mala sort. Les escoles de negocis se centren molt en l’emprenedoria i presten menys atenció al tancament d’empreses (tots estem en aquest món de pas, i les empreses també). Per això crec útil compartir aquest breu resum que he fet de la reforma concursal, cometent-lo a millor criteri, sense tenir en compte el règim especial de les microempreses (94% de les espanyoles, que tenen menys de deu treballadors i dos milions de facturació i balanç).
A la reforma concursal s’introdueix el concepte d’insolvència probable a dos anys vista, juntament amb l’imminent (en tres mesos) i l’actual. L’antic preconcurs del 5 bis incrementa els seus requisits formals a l’article 585.
Se substitueixen els acords extrajudicials i els acords de refinançament pels plans de reestructuració. El seu objecte pot assolir la modificació dels passius (no només els financers), i l’estructura dels actius (com les vendes d’unitats productives). En ells és possible la resolució de contractes. Es possibilita l’arrossegament dels creditors dissidents. Es preveu la venda total o parcial (venda d’unitats productives) de l’empresa, si bé la responsabilitat de l’adquirent que s’introdueix redueix el seu atractiu. S’introdueix una nova figura central, la de l’expert reestructurador, que té la missió de salvar les empreses viables i amb unes funcions molt diferents de les de l’administrador concursal.
Si bé es desjudicialitza molt el procés, amb intervenció posterior per homologar els acords o suspendre execucions, poden ocasionar-se retards en passar als jutjats part de les funcions dels administradors concursals.
La classificació dels crèdits sembla un sudoku. El fet que els crèdits públics continuïn sent privilegiats limita l’eficàcia de llei respecte al seu objectiu d’augmentar la viabilitat de les empreses en dificultats (el 90% de les concursades acaben en liquidació). Els seus terminis d’ajornament i fraccionament es redueixen dels 36 mesos a un màxim de 12. La insolvència previsible no impedeix la seva execució. El seu impagament és l’única causa de resolució del pla de reestructuració.
Es preveu la comunicació conjunta en cas de grups empresarials. Un procediment informatitzat per a pimes, i un especial per a les microempreses (menys de 10 treballadors). Es preveuen mecanismes d’alerta primerenca, però el seu desenvolupament es remet a normes posteriors, i com que són voluntaris es pot dubtar de la seva eficàcia.
Les majories socials necessàries per a la presa d’acords pel deutor seran les que s’estableixen a la llei de societats de capital, deixant sense efecte les que puguin haver-hi als estatuts o pactes de socis.
S’augmenten les exigències d’informació i consulta als treballadors; i són competents per les controvèrsies els jutjats laborals en lloc dels mercantils.
És necessari que els empresaris i accionistes es mentalitzin de la necessitat d’actuar quan encara s’és a temps. I que cerquin ajuda professional per superar situacions que s’escapen del dia a dia del negoci. Que externalitzin l’anàlisi de les alertes primerenques, perquè no hi ha pitjor cec que el que no hi vol veure, i en moltes ocasions pretenem actuar quan ja és massa tard.
La majoria de les empreses són familiars, i en elles és molt fàcil que hi hagi confusió de patrimonis. Això dificulta delimitar la responsabilitat personal de l’empresarial. Els terminis per fer-ho poden ser de lustres. Com sigui que les insolvències es presenten en terminis molt més curts, és recomanable planificar amb antelació com salvaguardar el patrimoni familiar del risc empresarial, amb el qual es podrà prestar assistència financera si és procedent o iniciar un nou projecte. I preveure com evitar la responsabilitat personal –que pot afectar tot el consell d’administració–.
Els negocis, com les persones, tenen un cicle de vida. El final sempre pot ser dolorós, però això no significa que s’hagin de tancar els ulls. Forma part de les obligacions d’un propietari responsable, treballi al negoci o no, estar informat de les línies bàsiques de la normativa que afecta les empreses, entre la qual hi ha la concursal.
