Josep Ballbè i Urrit
Ramon Besa i Camprubí és un gran periodista, amb un currículum envejable. A hores d’ara, col·labora habitualment amb el diari “El País”.
El segueixo habitualment. M’encanta el seu estil i com elabora les cròniques. Alhora és professor del ram, a la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna. Sens dubte, un bon referent per a mi. Fa pocs dies, opinava –a RAC1– que els mitjans estan obsessionats a convertir oïdors, lectors i espectadors en clients. No pas a l’inrevés, com passava fins fa poc. La societat actual ha esdevingut digitalment consumista. Així és ella qui decideix els continguts que vol. Per tant, no té res a veure amb el periodisme tradicional. Aquell que se’ns inoculava a la Universitat. Llavors, els professionals feien per acostar-se a la notícia. L’aprofundien, la contrastaven i la situaven en un context rigorós i polit. Com hauria de ser ara i sempre!
Dit això, entra en joc allò que coneixem com a “share” índexs d’audiència… Un entorn on cal deixar ben clar que no és el mateix comunicar que fer bon periodisme. No té res a veure generar continguts que estar pendents de les notícies que passen. Per acabar-ho d’adobar –i, fins i tot, emmerdar– només ens faltaven les xarxes socials, les webs que publiquen temes sense base professional, els gabinets de comunicació i els mal anomenats “influencers”. Tot plegat ha generat una reconversió d’aquesta professió, on crec que cal mirar enrere i retornar als orígens.
Si més no per a establir lligams de connexió entre periodisme i comunicació. Per a netejar un periodisme viciat. Posats a citar un fet recent, rar és el mitjà de comunicació que no s’ha fet ressò de la cançó de Shakira, parlant sobre la ruptura amb Piqué. Passar-ho per alt implicava fer-los perdre oïdors, audiència o subscriptors que suposadament marxarien a buscar-ho a un altre lloc. Ràdios, televisions, diaris, Internet i xarxes socials li han tret tot el suc.
¿Qui decideix –i “why“– que una xafarderia passi a ser portada d’un mitjà seriós? Tot i que arriba tard, ja va bé que el govern espanyol plantegi aprovar una llei que arribi a diferenciar escrupolosament el periodisme envers la “indústria de l’entreteniment”. Ja era hora! Fora Rociíto, Belén Esteban, Jorge Javier Vázquez, Maria Patiño, Terelu Campos i altres espècimens d’aquest sidral vomitiu! Cal eliminar el “tic-tac” d’aquest “tik tok“, que alimenta la ment d’un munt de gent, ben entabanada.
