Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Acabem de viure l’experiència de la mort d’un Papa emèrit, una experiència que ha commogut el món sencer.
El Papa Benet, amb el qual hem compartit el camí de la vida i de l’Església durant uns anys i que hem continuat nomenant així, Papa Benet, encara que des d’aquell 28 de febrer del 2013 ja no era el Papa, el Bisbe de Roma.
I durant tots aquests anys hem viscut l’estranya situació en què l’Església semblava tenir dos papes. Francesc havia comentat alguna vegada que era com tenir l’avi a casa, l’home savi, l’home de l’experiència, de la saviesa, de la prudència. Un home discret, humil, però una de les ments més brillants i clares del segle XX. I si va destacar de manera eminent en la intel·ligència humana com a teòleg, historiador i estudiós de la Bíblia, també va destacar en l’altra tipus de saviesa, la que ve de Déu, la de la fe, de l’esperança veritable, la de l’autèntic amor. I si de la saviesa humana ens va deixar molts exemples en els seus escrits, llibres i conferències, de la saviesa de l’esperit en tenim el testimoni de tota la seva vida.
Un home dedicat durant molts anys a l’estudi, a la investigació i a la docència de la teologia. Però un home sobretot de fidelitat plena a Déu que, en els seus misteriosos camins, el va dur fins a la Seu de Sant Pere com a Summe Pontífex. I encara més, ens va donar un gran testimoni d’humilitat, que és l’autèntica saviesa, en renunciar amb un acte de fe al Senyor, que és el que porta el timó de l’Església, acceptant passar la resta de la seva vida amagat en el silenci i dedicat a la pregària.
Vaig tenir ocasió de poder conèixer i saludar el Papa Benet l’estiu de l’any 2010 amb motiu del meu nomenament com a bisbe auxiliar de Terrassa, nomenament fet per ell precisament. Quan m’han preguntat per aquella entrevista, més enllà de les breus paraules d’agraïment i de demanar-li que pregués per mi, la impressió que em va fer era la de trobar-me davant un home de Déu, un home plenament de Déu.
De tots els seus llibres i escrits, voldria ara destacar-ne un de realment excepcional per a mi, un document preciós que recomano a tothom per la seva claredat i profunditat. Em refereixo a la Carta Encíclica “Deus Caritas est” (Déu és amor), publicada poc després de la seva elecció com a Papa el 25 de desembre del 2005.
Preguem per ell, certament, però preguem també perquè el Senyor enviï molts treballadors com ell a la seva vinya, a la seva Església, que viu en un món no fàcil, però que necessita ser evangelitzat i que precisament per això ens ha de fer créixer i enrobustir en la Fe.
