Josep Ballbè i Urrit
Cada dia que passa, la “transformació” del president Sánchez em decep a passes de gegant. Avui diu una cosa i, demà, la contrària.
“El món fa com els catúfols: Puja i baixa / Baixen les muntanyes i pugen les cabanyes /Abans un sol i ara un mussol”. Sap què li dic? Ni més ni menys que “de porc i de senyor, se n’ha de venir de mena”.
L’última cosa que acabo de saber –i m’esgarrifa– és la seva absoluta manca de pudor. Altrament, no puc entendre com pot promoure una minisèrie de televisió per a autolluïment personal. Dessota l’encàrrec a una productora privada, sí. Amb la supervisió vomitiva del seu propi equip i d’un estol d’assessors d’imatge patètic, però. Col·laborant, a més, amb la promotora, tot cercant una plataforma que la compri. S’orienta a potenciar la seva projecció internacional. No endebades s’han convocat eleccions autonòmiques per al darrer diumenge de maig. I, sobretot, el segon trimestre d’enguany prendrà la presidència semestral de la UE… Sabeu què li dic? Crec que se li escauen força un parell o tres de dites, prou punyents: “De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena / ahir bover i avui cavaller / abans un sol i, ara, un mussol”.
Quan el país viu immers en una gran crisi econòmica, social, cultural i de valors, ell es dedica a fer volar coloms. El que més el preocupa rau en el rebuig –cada cop més multitudinari– de la ciutadania envers la seva gestió. Sense passar per alt les seves errades i faltes de protocol que deixen estorat el més pintat. Sense anar més lluny, fins i tot les dedica al rei, per tal que no li faci ombra. Vol ser a missa i repicant.
Ja s’ho trobarà, tard o d’hora. Les enraonies solen ser demolidores amb aquest tipus de personatges. Actuar amb prepotència li passarà factura. La gent no es deixarà entabanar fàcilment. Darrerament, es prodiga, massa sovint, en rodes de premsa o entrevistes televisives buides de sentit. Un arriba a preguntar-se si no fent-les s’hauria produït algun daltabaix. Es podria haver quedat al seu despatx, “gruant” pel bé del país i tots els seus habitants. Per part meva, “ja et conec, herbeta, que et dius marduix”. Amb aquests refranys vull fer palès públicament que no em deixaré enredar tan fàcilment. Trobo que cada dia que passa creix el nombre de gent que es malfia d’ell. En dona motius. Per a mi, preocupants.
