Carles Fornell
La gran pregunta que tothom es fa és si estem sols a l’univers. Sincerament, no, l’univers és un lloc on la vida és la norma.
Nosaltres tenim la visió estreta del nostre planeta pensant com si fos el nostre l’univers, i no és així, pot haver-hi diversos tipus de vida semblants a la nostra, però amb composició química diferent. Hem explorat el 5% dels nostres oceans i només coneixem ¼ part de les seves espècies que hi viuen, tampoc sabem gaire de la nostra galàxia i a penes entenem la física quàntica. També hem de saber que la ciència està limitada a les eines de què disposem, hi ha alguns que no deixen les velles creences i costums del passat, com si la religió fos una ciència exacta.
Aquest tipus de vides poden ser exòtiques o quimeres, i altres poden estar basades en dissolvent o silicones que no té res a veure amb la nostra basada en el carboni. L’univers és un lloc on es calcula l’existència de mils de milions de galàxies. A l’antiguitat es desconeixia el que avui dia se sap, i aquesta és la raó de mantenir el misteri viu. A parer meu, cal mantenir el sistema que s’ha emprat fins ara des de temps pretèrits, però deixant una porta oberta a persones que sostenen el dubte. Fer un canvi radical de la situació actual podria empitjorar l’equilibri social.
Per primera vegada, el telescopi va apuntar cap a la Lluna i va descobrir que aquest satèl·lit té valls i muntanyes que formen un paisatge no diferent de la Terra. En aquell moment, el plantejament que es tenia de l’univers era molt diferent de l’actual. Amb la construcció dels nous telescopis més potents, s’ha pogut comprovar que la durada del dia a Mart és semblant al de la Terra. El Mart prehistòric era similar a la Terra, amb oceans d’aigua, i les llunes de Júpiter i Saturn posseeixen actualment enormes dipòsits d’aigua líquida subterrània.
Però l’univers és un lloc on la vida és la norma i no al revés, quan parlo de vida no em refereixo a vida orgànica, sinó vida intel·ligent. La manca de presència de visitants no vol dir que estiguem sols, simplement com a civilització no som prou interessant per a ells en l’àmbit evolutiu. Cal no oblidar que les distàncies entre planetes del nostre sistema solar són enormes, la distància a Plutó és de 5.000 milions de km i es trigaria a arribar-hi 9,5 anys. Aquest és el punt més llunyà dins del nostre sistema solar, un sistema tancat on les distàncies fora es multipliquen. Hem de pensar que els nostres desplaçaments a la mateixa Terra es cobreixen en hores, d’un extrem a l’altre. A l’antiguitat quin seria el temps emprat? Mesos o potser anys. Fa cinc-cents anys ningú sabia el que hi havia més enllà de les columnes d’Hèrcules, és un exemple del passat que perdura en el temps. Quan es produeixi la colonització del sistema solar, es podrà trobar vida intel·ligent, això forçarà una revisió de com la humanitat es considera a si mateixa.
Els vehicles utilitzats per als nostres viatges espacials són massa lents (28.000 km/hora), per arribar a l’estrella més propera Alfa Centauri que es troba a 4,5 anys llum, trigaríem 6.000 anys a arribar-hi amb la tecnologia actual.
El combustible és un element important, s’estan dissenyant prototips nous amb sistemes de propulsió que redueixin els temps. Sobre la taula hi ha el disseny de propulsió per radiació solar, plasma accelerat o de reaccions nuclears d’alta potència. No és inimaginable viatjar a un dècim de la velocitat de la llum, teòricament és factible, i es podria arribar a l’estrella més propera en quaranta anys, però avui dia és fora del nostre abast. Una millora són els coets iònics amb motors VASIMIR, coet de magnetoplasma. Es tracta de dispositius en què la ionització s’aconsegueix mitjançant ones produïdes per un generador de radiofreqüències que aconsegueix ionitzar un gran nombre d’àtoms alhora. El plasma calent que s’obté és dirigit cap a una tovera confinant-lo amb camps magnètics, i un segon generador de radiofreqüències que emet a la freqüència precisa per entrar en ressonància amb el plasma, aconseguint escalfar-lo per sobre del milió de graus. L’impuls d’aquests motors és de 25 vegades superior al d’un motor d’hidrogen i oxigen.
Però les coses les podem veure i entendre o també comprendre, o no. Però no tots pel nostre nivell de consciència podem entendre això, el qual si no s’entén, no vol dir que no sigui veritat, simplement falta l’evolució de ser-ne conscients.
