Em sap greu per tots aquells que són autèntics “hooligans” del Nadal. La veritat és que estic envoltat d’ells. I sí, evidentment, quan arriben aquestes dates m’anomenen “grinch”, perquè no m’agrada.
I no els culpo. Entenc la seva il·lusió pel que representa el Nadal. La tradició, la màgia i les trobades familiars fa que aquestes dates siguin moments especials. Per a mi no ho són. I no vull entrar en temes religiosos o si estic o no d’acord amb el consumisme excessiu que representen les festes nadalenques. No ho sabria explicar, però no em sento còmode aquests dies. M’agradaria que els fans del Nadal fossin tan comprensius amb la meva opinió com jo ho soc amb ells. Però no és així.
Per això, em veig abocat cada any a viure les festes amb la màxima intensitat, sense voler-ho. Em toca, doncs, fer aquelles visites a pobles on es viu la tradició nadalenca com en un conte. Qui no ha anat a Le Barcarès, un poble del Sud de França, a 24 quilòmetres de Perpinyà? És una cita obligada per als amants del Nadal. De fet, el seu nom és el Village du Noël. Les xarxes com Instagram i Twitter es van omplir aquest hivern de fotografies de catalans (molts d’ells terrassencs) que havien visitat aquest municipi. Tanta gent hi va anar que es queixaven, precisament, d’això, de l’acumulació de persones. Per als pocs que no hi heu anat, us explico què és: una mena de parc d’atraccions temàtic sobre el Nadal. Però no ens enganyem, no estem parlant d’un Port Aventura o d’un Tibidabo, per posar exemples propers. És més aviat com una fira de Festa Major, en la qual has de pagar entrada per accedir-hi. Una vegada dins, per pujar a cada una de les atraccions s’ha de pagar. Però no deixen de ser les mateixes atraccions que hi ha a qualsevol fira, amb temàtica nadalenca. La decoració llueix, però no te la creus. Vull dir, que és un decorat i, en alguna part, no gaire ben conservat.
Algú deurà pensar que com soc el “grinch”, criticant aquest lloc màgic, ple de restaurants amb preus inflats i de gent fent cues per tot arreu. Potser sí que soc massa crític. I no vull que sigui una crida perquè la gent no el visiti.
El que sí que reconec és que Le Barcarès ha sabut fer-se un prestigi amb aquest Village du Noël. Un petit poble francès mediterrani s’ha situat en el mapa a base de llums de Nadal.
I aquí és quan aterrem a Terrassa. Amb les crítiques prèvies a l’equip de govern sobre la despesa en la il·luminació nadalenca i la pista de gel, pensava que la ciutat seria alguna cosa semblant a Lugo. La realitat és que no ens hem acostat ni de bon tros a Lugo, sinó que ens hem quedat curts. I ho diu –torno a insistir– un “grinch”. Faig aquesta valoració comparant-ho amb la ciutat rival i veïna: Sabadell. El govern sabadellenc també va rebre moltes crítiques de l’oposició sobre la despesa nadalenca.
Però el Nadal ha estat un autèntic fenomen. L’espectacle “Somriu al Nadal” aplegava centenars de persones cada dia davant de l’Ajuntament. El centre de la cocapital estava ple de gent qualsevol dia, laborable o festiu. Val a dir que la inauguració del nou Passeig ha contribuït a incrementar l’afluència de persones, moltes d’elles vingudes de fora de Sabadell. No ha estat un Village de Noël, però ha estat molt a prop.
I a Terrassa què ha passat? El que ja es preveia. Que la pista de gel ha tornat a ser un èxit. Un total de 14.663 persones hi han patinat, un 17% més que el 2021. Malgrat l’oposició a la instal·lació, està clar que els guarniments i la decoració fan ambient nadalenc, però un pol d’atracció és clau. Les famílies terrassenques i les de fora de la ciutat van tenir una oportunitat de fer una cosa diferent durant les festes. Però va ser una manera de tenir ambient nadalenc, amb el que això va suposar per a l’activitat comercial i de restauració. Doncs si sabem quina és la recepta, per què no hi apostem a Terrassa? Fem-ho sense por ni complexos. I ho diu algú a qui no li agrada el Nadal. Per sort –per a mi– tenim un any per pensar-hi.
