Josep Ballbè i Urrit
Cada 28 de desembre l’Església catòlica celebra la diada dels Sants Innocents.
Ho fa per a recordar una suposada massacre de nens de 2 anys en avall a Betlem i a la seva rodalia: fet ordenat per Herodes, en un intent desesperat de matar el Messies i evitar que esdevingués rei dels jueus, com preveien les profecies. En parla l’Evangeli de Sant Mateu, malgrat que la majoria d’historiadors ho qualifiquen d’una pura invenció. En tot cas, encara que hi hagi més pa que formatge, la cultura popular ha capgirat l’episodi macabre, convertint en innocents tots els ingenus que s’empassen els “embolats” que circulen, més que mai, aquest dia. A partir d’ací, s’escau la tradició de prendre el pèl a la gent mitjançant les anomenades innocentades (un sinònim de befa, broma, escarni, burla, ironia, mofa, sàtira, sorna o conya).
També es continua amb la innocentada tradicional i típica de penjar la llufa a l’esquena d’aquell que va despistat: serà la riota de tothom fins que s’adoni del ninot de paper que llueix, sense saber-ho. Segons els erudits, va ser Víctor Català (Caterina Albert), a l’obra “Solitud” (1905), qui va presentar les llufes –per primera vegada en la literatura catalana– com esperits entremaliats, eteris i traïdors que se’n fotien dels humans: tant del mort com de qui el vetlla.
A partir d’ací, és probable que en aquesta celebració –en el seu aspecte més profà– s’hi barregin elements de llegendes populars com la de les llufes (animetes burletes que es mofen dels innocents mortals, singularment a les acaballes de l’any). Però a ningú no se li escapa que, a més de ser un dia assenyalat per a penjar-la, durant tot l’any s’encadenen innocentades a dojo. En temes d’economia, política, esport, cultura i/o qualsevol altre tema d’actualitat.
Els mitjans de comunicació i les xarxes socials s’afegeixen a la confusió –aquests darrers anys, amb un “overbooking” real d’informació– tot emprant les famoses “fake news” (notícies enganyoses o falses) que s’escampen, a velocitat sideral, per a confondre la gent. Així, van quedant lluny els anys que molta gent rebuscava entre els fulls dels diaris o seguia atentament les notícies al televisor per a esbrinar quina era la innocentada del dia en qüestió. D’una manera o l’altra, com diu l’adagi, “els Innocents no tenen dents, no tenen pa per a menjar i no tenen vi per a dormir”… Això sí, toquen els nassos, oi? Salut!
