Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
Neix la claror d’un dia sant: veniu, pobles, adoreu el Senyor, que avui ha baixat a la terra una gran llum” (Al·leluia de la missa del dia de Nadal). Que el Nadal estigui associat a la llum no és res que no sapiguem. De fet, les llums dels carrers ens ho recorden aquestes dates.
És paradoxal, però que el Senyor digui que “quan algú encén un llum, no el posa sota una mesura, sinó en un lloc alt, i fa llum a tots els qui són a casa” (Mt 5,15), i Ell decidís néixer en el lloc més apartat de l’Imperi Romà, en el lloc més humil, posat en una menjadora. O potser no ho és tant?
De fet, amb això, Jesucrist ens està mostrant quin és el camí per a posar aquest llum en un lloc alt: la lògica del do i de la creu.
És un dels criteris per al discerniment proposats pel Papa Francesc. Jesús, en assumir la nostra naturalesa, en encarnar-se, també encarnava la lògica del do i de la creu. No es va reservar res per a Ell, ens ho va donar tot: és la lògica de Déu.
Sant Pau ho explica a la comunitat de Corint així: “Jesucrist que és ric, es va fer pobre per vosaltres, per enriquir-vos amb la seva pobresa” (2Co, 7,9). Fer-nos pobres, humils, per enriquir els altres és per a nosaltres també orientar-nos en el camí de la història de la salvació que veiem realitzat en el seu naixement a Betlem.
Així, Jesús ens mostra que el camí de la humilitat és el camí on brillarà la llum de Déu en nosaltres i aleshores serà llum per als del nostre voltant. Si estem disposats a perdre nosaltres perquè els altres guanyin, no estarem lluny del Regne de Déu, ja que no és més que seguir la lògica de l’amor que sempre vol que l’altre hi guanyi.
Si Jesús no hagués nascut com ho va fer, la llum que va brillar en aquella cova de Betlem no hauria estat tan resplendent. Aquests dies cadascú ha de fer el seu pelegrinatge espiritual, imitant aquell pelegrinatge que van fer els pastors fins al pessebre, i ha de ser per a nosaltres un pelegrinatge espiritual cap a la humilitat, l’austeritat de vida, la senzillesa, el do de nosaltres mateixos.
Imitem també la manera de fer de Maria, que conservava aquesta experiència de vida en el seu cor. Que guardem en el cor aquests dies el gran misteri de Déu fet home, i que ens meravellem amb la contemplació de fins on arriba l’amor de Déu Trinitat envers cadascú de nosaltres.
“Avui ha baixat a la terra una gran llum”. No ens la deixem prendre del nostre cor, no la deixem perdre. Fem néixer un pessebre en el nostre cor i en cada llar perquè brilli la gran llum del Déu Infant, llum humil però potent, capaç d’arribar fins als límits de la terra i fer-ho tot nou. Que tingueu tots un bon i sant Nadal!
