Josep Ballbè i Urrit
A l’hora d’escriure aquesta columna, he de dir que, en un principi, volia esperar a escoltar el contingut del missatge nadalenc del rei Felip.
Després del sarau ordit –aquests darrers dies– entre els dos principals partits de l’arc parlamentari, el TC i el CGPJ, pensava que potser deixaria de “fer teatre”. Dit altrament, que es “mullaria” i hi diria la seva. Ja no espero, però, a la vigília de Nadal. Estic convençut que tot plegat serà un pur formulisme. Un nou no dir res, amb cara i ulls.
Quin és el paper real de la monarquia en l’embolat del país? Quants anys fa que –sobretot en allò que li pertoca– no es toca un sol punt o coma de la Constitució? Què espera a pronunciar-se sobre la tebior corrupta de la institució, arran l’abdicació del seu pare? És que el seu discurs de cada Nadal tan sols ha de ser un “copiar/pegar”?
Té raó Sánchez quan diu que la decisió del TC no té precedents a la història de la democràcia. Goso recordar-li contundentment que tampoc no n’hi ha pel que fa a un govern entestat a fer-se amb les regnes de les institucions estatals, col·locant-hi peons de confiança. Així, vol garantir-se el seu suport en temes vidriosos i polèmics. La seva reacció –malgrat que li dolgui sentir-ho– ha estat impròpia pel que fa a decència. No gens ajustada a regles de democràcia. Fins i tot, diria que fregant el desacatament. Diré més: fer una crida als portaveus del grup socialista i del partit coaligat amb ell a l’executiu em sembla una broma de molt mal gust. Sobretot, quan s’ha autoirrogat la patent de la veritat absoluta titllant tot Déu de “colpistes”. Què es pensa? A quin país viu? Això ho entendria en dictadures d’algun país sud-americà, per dir-ho suaument.
Encara sort que el missatge arribat des de Brussel·les ha posat un bri de seny al tema! Donar suport a la postura del Tribunal Constitucional i reflexionar sobre la importància que les reformes respectin els procediments per activar-les és del tot cabdal. Ja no es tracta de prendre partit pel PP o pel PSOE. El quid de la qüestió va molt més enllà. D’entrada, hauria d’haver passat per fer cas dels consells d’aquells que saben de lleis. No es podia haver comportat de forma més matussera i grollera…
Mentrestant, el CIS ja ens pot anar trepanant el cervell amb sondejos de dubtosa credibilitat pel que fa a expectativa de vot. Tant se me’n fot. Que avancin les eleccions ja!
