Josep Ballbè i Urrit
Per quins set sous es coneix popularment el dia de la loteria de Nadal com a Dia de la salut? És un jorn farcit d’esperances per a molts.
La gran majoria d’elles, però, mai no arribaran a complir-se. Durant l’any, jo no hi jugo. Tinc més que clar que em tocarà perdre. A banda que em rebenta pensar com Hisenda ens enreda vilment. M’arribo a preguntar com és possible que siguem tots els qui hi caiem de quatre potes. És increïble el grau suprem d’imbecil·litat col·lectiva… La dita rau d’acord amb l’acceptació submisa que es fa del resultat: ja que no hem “picat” ni tan sols la “pedrea” ens conformem amb el desig de no agafar cap “pruna”, en termes sanitaris.
Al nostre país, en temes d’atzar, tothom està tallat dessota el mateix perfil. Rar és aquell que no es deixa entabanar i passa de tot. Mentrestant, tanmateix, hom calcula que enguany esmerçarem la “burrada” de més de 3.000 milions d’euros en dècims. Una minúcia!
Hisenda es grata les mans. Potser als volts d’un 80% es destinarà a premis. La resta caurà –sense el mínim esforç– a les urpes de l’administració. Quins pebrots! Tot plegat sense oblidar, a més a més, que també s’engreixen amb el 2% de cada premi que ultrapassa els 40.000 euros.
Decidir comprar loteria no és una qüestió racional. Tot s’endinsa al món de les il·lusions. Fem volar coloms, bo i somiant a accedir al gaudi innecessari d’uns béns que no ens trauran pas de problemes, amb el benentès que la Grossa només correspondrà a un grupet esquifit. Més aviat ens duran a un estat d’angoixa i/o cabreig.
Val més anar a recolzar-se en altres dites o tòpics que són com cal. Com ara que “el treball i l’economia esdevenen la millor loteria”. Al cap i a la fi, “en loteria i casar, tot és encertar”. “Ser pobre i ric, en un sol dia, miracle és de santa loteria”. Metafòricament, és més fàcil que un camell passi pel forat d’una agulla que no pas que un ric entri al regne de Déu. Al cap i a la fi, arribar a ser el més ric del cementiri tampoc no ens soluciona res. Més aviat, fins i tot ens augmenta el cau de problemes… Tots hem conegut casos de gent afortunada amb un cop de sort que, en poc temps, han caigut en la misèria més absoluta.
Així, doncs, no hi ha cap dubte que ens cal primar criteris de prudència, esforç i treball constant. La resta és fum, fum i fum. La sort no la dona el diner. Hem de saber relativitzar-ho tot, amb seny.
