Opinió

És certa l’evolució?

Carles Fornell

El mateix Darwin va admetre que no pot explicar l’aparició sobtada a la Terra del primer grup complex d’animals fa 541 milions d’anys.

Segons la teoria, tots els organismes es van originar a partir d’un ancestre comú i van evolucionar a través d’un procés lent i de selecció natural. Però on són els seus ancestres? La seva presència és confirmada pels fòssils que van deixar, però aquests ancestres semblen haver vingut del no-res. Formes de vida tan complexes no poden venir de mutacions aleatòries dins un període de temps tan curt per a elles, necessiten una seqüència d’ADN desenvolupada i coherent i un marc de temps biològic molt més llarg en què es va originar.

El compost bàsic de l’ADN són les quatre subunitats químiques anomenades bases, quan s’emparellen formen nucleòtids. Aquests nucleòtids funcionen com el 0 i l’1 en els sistemes binaris que s’utilitzen als computadors. Les seqüències d’aquests nucleòtids són com un fulletó d’instruccions per construir les proteïnes que emeten la vida. Si una forma de vida evoluciona a una de més avançada, ha de canviar el codi d’informació coherent. Sabem que l’ADN funciona com a programa d’ordinador, si intentem reescriure aleatòriament el codi d’un sistema operatiu el sistema fallarà, les mutacions radicals no estan permeses.

El nostre cos el compon ni més ni menys la quantitat de 80 bilions de cèl·lules, i d’aquestes cèl·lules, hi ha 200 tipus de cèl·lules diferents amb composicions químiques diferents que tenen funcions diferents per crear òrgans diferents. Com és possible fer un projecte tan complex sense la intervenció de tècnics? Què ha passat? La resposta: modificacions genètiques, aquestes modificacions són habituals avui dia a tots els laboratoris, on disposen de personal especialitzat amb els coneixements científics per modificar genèticament plantacions vegetals o espècies animals a la carta. En principi, l’Argentina és un dels països en l’àmbit mundial on es duen a terme més clonacions, des d’animals de companyia a la millora de vedells de granja. Un altre projecte entre molts del CRISPR (Clustered Regularly Interspaced Short Polindromic Repeats) és injectar en cabres gens d’aranya perquè produeixi fibres de la teranyina, “sent aquesta fibra molt apreciada per la seva resistència”. Tingueu en compte que la clonació no té cap secret per a la ciència actual, es pot clonar qualsevol mena d’animal, inclosos humans. No té res d’especial que s’utilitzessin en el passat remot les mateixes tècniques genètiques que s’utilitzen actualment als nostres laboratoris. Per regla general, els humans som creadors de tot allò de què disposem, per a una espècie inferior això seria un miracle, és a dir, déus. Altrament, no hi ha déus, només intel·ligències superiors, on vivim en temps diferents, tot és diferent, fins a la manera de pensar i saber també és diferent. Entendre que la vida regeix per tot l’Univers és el més normal, l’Univers és un lloc de vida, hi ha vides microscòpiques i vides intel·ligents, unes de més avançades que d’altres. No hi ha res d’estrany, això passa al nostre planeta on hi ha persones amb més capacitats intel·lectuals que altres.

Per acabar, només dir que els nostres laboratoris avui dia poden emular els èxits de la creació del passat. L’Edèn del passat són els laboratoris del present, on es fan proves per millorar espècies, civilitzacions avançades ho van fer en el passat i també ho fem nosaltres avui a un nivell inferior. I possiblement en altres galàxies estigui succeint una cosa semblant. Potser la nostra sensibilitat ens fa pensar que experimentem amb animals indefensos, és possible, però es tracta d’entendre per aclarir dubtes arrossegats de milers d’anys. Cal pensar que l’evolució sorgeix de l’experimentació de les espècies, sense l’experimentació portaria l’extinció de moltes espècies, i també per la manca d’adaptació. L’evolució en si mateixa és molt lenta, podem comprovar espècies animals que no han evolucionat gents, per exemple, el cocodril, espècie que fa milions d’anys i encara s’arrossega.

El que no sabem és el perquè de la intervenció de la nostra espècie i quin n’era l’objectiu.

To Top