Josep Ballbè i Urrit
Des que diuen que vivim en democràcia –que ja és un dir–, mai no havíem passat per un desgavell tan caòtic.
Els actors del sainet els tenim al mateix govern, al Congrés dels diputats, al Consell General del poder judicial i al Tribunal Constitucional (TC). Cadascun d’ells remant a favor propi. Emprant la confrontació com a eina de més sarau.
Fent una anàlisi en profunditat, és cert que el “presi” Sánchez cerca la majoria del TC. Així, aquesta posició validaria Cándido Conde Pumpido com a cap d’aquest. Llavors, creu que salvaria lleis aprovades pel govern i que pengen de recursos d’inconstitucionalitat. Mentrestant, apel·la –en fals– al recurs trist de la “disciplina de partit”, malgrat que ja té un parell de “pedres a la sabata” (els seus barons García-Page i Javier Lambán). Ben segur que en sortiran més.
Malgrat no estar adscrit a cap grup polític, em poso les mans al cap, amb escarafalls grollers. Com vol que ens empassem aquest munt de disbarats fent-nos l’orni? És un mentider compulsiu quan predica la teoria inamovible de l’absoluta independència dels tres poders (executiu, legislatiu i judicial). Com ens enreda amb l’argument que la Constitució és el “mot màgic” on tot troba l’explicació adient. Quina Constitució? La de fa 44 anys, on tot és lligat a pany i forrellat? Au va!
Encara li afegiré un element més, que li farà mal d’oïda: d’acord amb la tesi que “la sobirania roman en el poble”, qui és ell per afirmar que mai no es farà un referèndum d’autodeterminació al principat? No sent-ne jo partidari, tinc ganes que es faci… per sortir de dubtes. Ja n’hi ha prou de viure sempre marejant la perdiu entre ERC i Junts. A més, si la gent elegeix “volar” sola, què o qui ho podrien impedir?
Les seves cabrioles per situar peons al TC generen desconfiança a la població. Està ultrapassant totes les “línies vermelles” d’una gestió del tot nefasta. Ha bloquejat nomenaments per a la renovació del CGPJ. Ha ordenat el canvi –“a mida”– de lleis que poguessin afectar els seus propis interessos. La triple cirereta del pastís que ja passa de taca d’oli la situo a: canviar el mètode d’elecció dels membres del TC que corresponen a aquell Consell, jugar amb els temps que regulen el mètode elector dels nous membres, eliminant els “tests d’idoneïtat” de tots ells. A favor seu, tan sols més la “claca” de quatre “palmeros” que el “raspallen”. Sap què li dic? Avanci eleccions, ja!
