Josep Ballbè i Urrit
Aquest escriptor alemany –alhora poeta, assagista i periodista– ens va deixar fa tres setmanes, als 93 anys.
Se’l considera una de les grans figures del pensament germànic durant la postguerra. Em proposo bastir-li aquesta columna a tall d’homenatge. Encara que tan sols sigui per reflectir el fet que la nostra societat peca justament de la manca de líders i referents en fixar principis filosòfics com cal, en la gestió de la pròpia vida. Fora bo que el seu mestratge agafés força al cervell de bona part dels nostres polítics. Sovint es deixen dur per la comoditat d’un populisme fàcil, defugint el compromís responsable.
Seva és la frase que “no som prou intel·ligents per entendre què és la intel·ligència”. Cada dia que passa, aquest col·lectiu es troba més lluny de la realitat. Es deixen adular penosament cada dos per tres, assistint a entrevistes flonges i buides a qualsevol mitjà audiovisual. Si depengués de mi, mai no en convidaria cap. Passo de què pensen. Renego de la incoherència supina que palesen en moltes de les seves decisions. Com a mostra, un botó de fa ben pocs dies: trobo aberrant que, al Parlament de Catalunya, hagin convingut, enguany, no posar-hi el pessebre. És que tots els seus membres s’han begut l’enteniment? Ni un de sol no hi té res a dir?
Aquesta tradició mil·lenària pot tenir rivets de credibilitat surrealista o d’agnòstica ridiculesa, en funció del gust de cada consumidor. Tot s’ha de respectar. Una cosa és ben certa, emperò: no pretenc imposar un criteri creient a tothom. Això sí, defenso que no parlem de religió, sinó de tradició. En aquest punt concret, Enzensberger hauria disparat amb una “bala” com aquesta: “Sense l’estupidesa, no es va enlloc. És una de les armes més valuoses de què disposa l’ésser humà”. Altrament, com justificaria president de la Generalitat la seva presència a la festa del ramadà? Pel mateix preu, que li quedi clar que no me’l creuré quan em digui que aquell atri és la casa de tots els catalans. En el supòsit que fos així, deu oblidar que una gran majoria d’habitatges del país té arbre, pessebre i figuretes. O no?
Alguna cosa deurà tenir l’aigua quan la beneeixen. Si aquest principi tan simple no es té clar, bona nit i tapa’t! Ens estan enganyant i jo no vull passar per babau. Una de les lliçons de Hans Magnus fou que “per apropar-se a la veritat, cal escoltar totes les versions. I, alhora, prendre precaucions davant de l’embruixot dels herois”.