Rosa Ferrer, professora d’infermeria
“Intel·ligència militar són dos termes contradictoris”, Grouxo Marx, actor i comediant (1890, Nova York, 1977, Los Angeles, Estats Units). Un comediant clarivident, les seves reflexions són de traca i mocador!
Aquest “gobierno progresista” –bé, això de progressistes s’ho diuen ells– ha decidit que vol que un 40% de la Guàrdia Civil siguin dones. Tan sols llegir això ja em faig la primera pregunta: hi ha tantes dones que vulguin entrar a la Benemèrita? Però per fer-nos el favor de facilitar-nos l’entrada al cos, decideix abaixar un 15% la nota a les dones que s’hi presenten. Perdó, què? Segons llegeixo, aquesta decisió del “gobierno” ha caigut malament dins del cos de la Guàrdia Civil. Diuen que hi ha mala maror. A mi em sembla normal que s’emprenyin. Com a moltes dones amb qui he parlat de la notícia, també ens ha emprenyat. Bé, per ser sincera, haig de dir que vaig començar a enriolar-me del gran progressisme que han demostrat. Tampoc esperava gran cosa d’ells. Ara, que ens tractin de ximples de manera tan patriarcal és per llogar-hi cadires. Puc arribar a entendre que les proves físiques siguin adaptades al físic femení. Encara que parlem d’igualtat, que hi ha de ser, en algunes coses no som iguals, però intel·lectualment de veritat encara creuen que necessitem ajuda? A veure, d’on han sortit aquesta gent?
Vull destacar el que va dir una dona que pertany a la Guàrdia Civil: “En lloc de promoure aquest tipus de mesures totalment injustes i que tan malament ens deixen a nosaltres, per què no es pregunten per què la Guàrdia Civil no és atractiva per a nosaltres?”. Més clar l’aigua.
“Educar en la igualtat i el respecte és educar contra la violència”, Benjamin Franklin, polímata nord-americà, escriptor, científic, inventor, estadista, diplomàtic, impressor, editor i filòsof polític. És considerat un dels pares fundadors dels Estats Units (1706, Milk Street, Boston, Massachusetts, 1790, Filadèlfia, Pennsilvània, Estats Units). Doncs sí, educar en la igualtat i el respecte és imprescindible per educar contra la violència, contra tota classe de violència, des del paternalisme que fa que es mantingui la suposada superioritat de l’home sobre la dona, com la del maltractament físic, psicològic, mediàtic, etc.
L’altra notícia que ha sorprès molt a tots és la del sorteig d’una “dama de companyia” entre alguns militars –diuen que una setantena– del quarter del Bruc. I jo que creia que “dames de companyia” només en tenien les reines… Bé, l’escrit del sorteig deia això, ara bé en el xat, “les reinetes-militars”. Es queden tranquils amb els seus comentaris masclistes, despectius, en fi, que fan un retrat de l’exèrcit denigrant, que fa que encara desconfiem més del progressisme i de les institucions. Cal, però, tenir en compte que han sigut també militars del mateix quarter els que ho han denunciat. Molt bé per ells. Tot i que hi ha hagut veus que ja han dit que: “No es de caballeros denunciar a compañeros”. Alça manela! Sembla que sí que és de “caballeros” apostar per una dona i alhora denigrar-la. Això sí, tot es va fer per celebrar el dia de la seva patrona, la Immaculada Concepció, i amb aquest fi queda justificada la idea…
Cap dona, cap persona, es dediqui al que es dediqui, mereix l’escarni públic, perquè les xarxes socials són públiques, cosa que aquests homenets han fet sobre la noia amb fotos incloses.
Per la meva professió sanitària he tingut cura de la salut de persones, dones i homes, que es dedicaven a la prostitució, la majoria obligats o per necessitat. Inclús una d’elles, que vaig conèixer l’any 1975 quan tenia 20 anys. La mateixa mare, amb 12 anys, la va deixar en una cantonada i li va dir: “Si no tornes a casa amb 200 pessetes, no cal que tornis”. Són persones i mereixen respecte com qualsevol persona. Igual que un noi venut quan tenia 15 anys, a finals dels anys seixanta, per l’orfenat on vivia, a un senyor “per cobrir les seves necessitats”, als dos, com també altres, sempre els tindré en el meu cor. Ella va morir tirada al carrer sense haver fet els 21 i sense haver pogut complir la il·lusió de sortir de la prostitució, estudiar, crear una família. Com m’explicava amb llàgrimes als ulls, estimar, acaronar, cuidar i protegir els fills que tingués, perquè mai permetria que patissin com ella.
Acabo amb un altre actor còmic que, com Grouxo Marx, fa reflexionar, és Mario Moreno, més conegut com a Cantinflas (1911, Santa María la Redonda, 1993, Mèxic), i quina raó té quan diu: “Estem pitjor, però estem millor, perquè abans estàvem bé, però era mentida. No com ara que estem malament, però és veritat”.
Eduquem, si us plau, en el respecte i la igualtat, fent-ho, probablement, també millorarem en salut, hi haurà menys guerres i deixarem de matar el nostre entorn, el nostre món.
