Josep Ballbè i Urrit
“A cada porc li arriba el seu Sant Martí”. Malgrat que pugui semblar un estirabot fora de lloc, no em perdonaria no dir la meva sobre el que considero un “show” esperpèntic i interessat, de cap a peus.
Tan sols resten dos dies de “pallissa”, però ací estic, mullant-me. Amb diners a tort i a dret, s’han volgut comprar voluntats. S’ha pretès diluir i emblanquinar la corruptela fastigosa d’un règim que grinyola per tot arreu. Els drets humans brillen per la seva absència… I la presència de mandataris com el rei espanyol o altres líders mundials –dessota el pretext d’animar la seva selecció– no ha fet altra cosa que ennegrir un entorn potinejat de cap a peus.
Qui no recorda una entrevista demencialment repel·lent al president de la FIFA (Gianni Infantino), en què textualment deia que “Europa hauria de demanar perdó pels darrers 3.000 anys”? Que se’n vagi a pastar fang! Sense oblidar les opinions del president de la RFEF (Luis Rubiales) o del “trainer” de Can Barça (Xavi Hernández). Per molt que ens vulguin enredar, tot és tan clar com l’aigua. Dos i dos sempre sumen quatre.
En les obres de construcció d’infraestructures i estadis, els operaris –més d’un 90%, estrangers– van haver de suportar temperatures d’autèntic escàndol: sovint, de més de 50ºC. Aquestes condicions climàtiques, afegides a uns sous de misèria, unes jornades interminables i el poc control pel que fa a mesures de seguretat van dur el diari anglès “The Guardian” a parlar d’uns 6.500 obrers morts, al llarg dels darrers dotze anys (quan se’ls va atorgar ser-ne la seu).
S’ha vist ben poc –o, fins i tot, cap mena de criteri– per part dels estaments futbolístics a l’hora de primar la defensa de valors cabdals dins el món de l’esport. Començant pel “fair play”, saber perdre (i també guanyar), el respecte, i la defensa de valors associats al camp de la competició esportiva en general.
Espero i desitjo –més d’hora que tard– que se’n faci una anàlisi agosarada, a vol passat. Tallant, de soca-rel, tot indici de tolerància interessada. Arribant, àdhuc, a substituir una trepa de “vividors” per gent amb un bri de seny. Me la bufa si es tracta de l’entrenador de Can Barça (“més que un club”?). O si algú deixa d’ingressar morterades de diners per fer-se l’orni i mirar envers on no pertoca.
