Josep Ballbè i Urrit
Pel que fa a la santa d’avui, si un refrany ha fet fortuna arreu, és aquest: “Per Santa Llúcia, un pas de puça”.
Ve referit al fet que, per aquesta data, la llum comença a guanyar-li terreny a la foscor. El dia, a la nit. Realment això no és pas així. Fins al solstici d’hivern (21 de desembre) no es fa realitat això. La teoria ve de l’antigor. És una experiència dels nostres avantpassats. Per a ells, el solstici s’esqueia dos dies abans de santa Llúcia.
Un dels calendaris que més vigència ha tingut –a Occident– ha estat l’anomenat “julià”, en honor a qui fou el seu impulsor (Juli Cèsar). Tanmateix, va anar produint distanciaments entre el calendari astronòmic i l’oficial, de fins a deu dies. Això es corregí l’any 1582, amb l’entrada en vigor del calendari “gregorià” (reforma del papa Gregori XIII). Aquest adagi en tiba uns quants més, amb un perfil semblant: “Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, un pas de llebre. Per Ninou, un pas de bou. Per Reis, ase és qui no ho coneix. I, per Sant Antoni, un pas de dimoni.”
Fou una santa siciliana de finals del segle III i inicis del IV. Va patir martiri, als 21 anys, per la seva condició cristiana. Trobant-se molt malalta sa mare, convingué a veure-la casada amb un pagà. La filla li va suggerir que anés a pregar a la tomba d’Àgueda de Catània, assolint el guariment. Fou llavors que Llúcia li demanà que l’alliberés d’aquell pacte, fet que provocà l’enuig del pretendent, denunciant-la a l’emperador Dioclecià. Entre les barrabassades que arribà a patir, es diu que li van arrencar els ulls: justament per això és patrona dels cecs. Alhora de modistes i sastres, per allò d’enfilar l’agulla. També dels manyans, electricistes, pobres, afiladors, fotògrafs, cristallers, escriptors, llauners i xòfers. En aquests darrers casos, se m’escapa el vincle o motiu. Intueixo, però, una clara relació entre el nom de la santa i l’etimologia del mot “llum”. D’ací vindria l’expressió “que santa Llúcia et conservi la vista!”, ben coneguda i emprada.
“Per santa Llúcia, el dia no creix ni disminueix… fins que el nen Jesús no neix / De santa Llúcia a Nadal, dotze dies de cabal / Santa Llúcia treu les fires i les festes de la bústia”. En qualsevol cas, “beneïda santa Llúcia, que les bones festes ens envia”. Ja les tenim a tocar. Ens manquen menys de dues setmanes. Val la pena anar-hi pensant una mica. Si més no, per tal de no fiar-ho tot dessota el prisma consumista i laic que ens envaeix a tort i a dret.
