Josep Ballbè i Urrit
Des dels 6 anys, visc la música amb forta passió. No és la primera vegada que ho confesso. Tampoc no en serà la darrera.
Mai no em cansaré de referir-ho… I, des dels 11, centro aquest encís seductor en l’orgue litúrgic. Per a mi, l’instrument més complet de tots els temps. Cal tenir en compte que té més de cinc-cents anys d’història.
Algú es preguntarà per què torno a treure el tema justament avui. Ni més ni menys pel fet que es compleixen cent anys del naixement d’un gran organista: Caesar Franck. Alemany d’origen, holandès per naixement, belga per formació i francès per residència i feina: fou organista –durant 42 anys– a l’església parisenca de Santa Clotilde.
Son pare li imposà –de ben petit– l’aprenentatge del piano. Quan el fill tenia 13 anys, s’instal·laren a París. Allí, el conservatori, però, no admetia l’accés d’estrangers. Per això, es veié obligat a sol·licitar la nacionalitat del país. Val a dir que la seva vocació hagué de superar els entrebancs de la tristament famosa Revolució Francesa. És ací que cal remarcar la data del 17 de novembre del 1864: assegut al banc d’un fastuós Cavaillé-Coll, interpretà el compendi de “6 peces per a orgue” (el que suposà la renaixença de la música organística al país veí). Seves són obres del nivell de l’oratori “Les béatitudes”, la simfonia en re menor, el Quartet de cordes, la sonata per a violí i piano, el preludi-ària i final o la trilogia de les Tres corals. Tanmateix, potser la més coneguda –a escala popular– és un preciós “Panis Angelicus”. A partir de les dues darreres estrofes de les 7 que configuren el “Sacris Solemniis” (himne catòlic escrit per Sant Tomàs d’Aquino). No trobo els adjectius adients per a descriure’n la vitalitat que desprèn. Em té el cor robat. Més i tot!
Baixant metafòricament a l’era egarenca, no desaprofito l’avinentesa d’aquesta talaia per expressar un desig íntim: la posada de llarg, d’una vegada, de l’orgue de la catedral basílica del Sant Esperit. Recordo que es tracta d’una promesa incomplerta pel bisbe Saiz Meneses, del 22 de desembre del 2010. Amb l’afegitó casual, a més a més, que també avui se celebra la solemnitat la dedicació del mateix temple: fou edificat com a parròquia de la vila al voltant del Castell. Duu el nom de l’hospital situat (extramurs), per acollir els forasters que arribaven malalts. Les obres daten del 1573. El 21 de novembre del 1593, s’hi traslladà el Santíssim, de la capella de l’hospital.
