Rosa Ferrer
“Defensa el teu dret a pensar, perquè fins i tot pensar de manera errònia és millor que no pensar”, Hipàtia d’Alexandria, filòsofa, astrònoma, mecànica i matemàtica hel·lenística neoplatònica d’Alexandria. Que important és pensar i que poc pensament crític estem veient.
La intel·ligència de les actuals intel·ligències artificials que ja tenim a casa espanta, espanta pels errors que presenta, però el que més m’horroritza i sobretot em preocupa és el poc pensament lògic i crític de les persones que l’estan utilitzant, obeint com abduïts per una secta. La intel·ligència artificial (IA) no oblidem que qui la desenvolupa és l’ésser humà, per tant, mai arribarà a ser perfecta, ha de servir per millorar la vida de les persones (ho he dit altres vegades i ho repetiré tants cops com faci falta), no per anul·lar el pensament crític obeint cegament les instruccions que dona; estan sortint notícies, reals, que fan pensar si no ens estem incapacitant per gaudir d’una vida plena pel fet de viure-la en un estat d’immaduresa continuada, perquè com diu Immanuel Kant, filòsof (Königsberg, 1724 – 1804): “La immaduresa és la incapacitat de fer servir la pròpia intel·ligència sense la guia d’un altre”.
M’explico, perquè les notícies que van arribant dels efectes d’aquestes intel·ligències, i de la manca de maduresa d’algunes persones, són realment esfereïdores. Encara més si els que, de moment, fem servir el que abans en dèiem sentit comú, veient el que passa ara, ens fa pensar que passarà amb els joves i infants que no els cal la filòsofa, ni pensar perquè ja hi ha protocols i IA que ja ho fan per ells, quan obeint aquestes IA acabin fent veritables totxeries o espantoses barbaritats.
Notícia del 24 de novembre del 2022: “Acudeix a urgències perquè no tenia pols, segons el rellotge intel·ligent, i el metge li recomana que el repari. A l’informe, el metge aconsella que s’atenguin els símptomes abans d’anar a urgències”.
Estic sense paraules. Segons expliquen en donar la notícia, el va reiniciar dues vegades i com que continuava marcant un pols de 00, va anar a urgències, com s’arriba a urgències sol? És a dir, sense que et portin quan el cor no batega. Com ja he dit, no tinc paraules per descriure l’estat d’”imbecil·litat” que un ha de tenir per fer una cosa així; sort que el metge tenia prou sentit comú per enviar-lo a dida de manera fina i no programar unes quantes proves per comprovar-ho, santa paciència!
Notícia del 9 de novembre del 2022: un pare li pregunta a l’Alexa, aquesta assistent virtual que s’està fent imprescindible a moltes cases: “Alexa, com fas que els nens deixin de riure?”. Resposta: “Podries tractar de donar-los un cop de puny a la gola, si es caragolen de dolor i no poden respirar, és menys probable que continuïn rient”. Cal comentar-ho? D’entrada, la pregunta ja em resulta fora de lloc, ara, atenció al gran cervell “pensant” que va programar la resposta de la tan necessària Alexa! I alerta perquè tal com van les coses encara hi haurà algú que fent cas a la IA de l’Alexa matarà els fills d’un cop de puny a la gola, que, com sabem o hauríem de saber, és mortal. Apaguin l’Alexa, o almenys no li facin preguntes, limitin el seu ús per posar música, no, no és intel·ligent!
Notícia del 30 de novembre del 2022: “La tireta intel·ligent que cura les ferides més difícils amb la meitat de temps i evita cicatrius”, la notícia diu literalment: “La pell es recupera sota la tireta electrònica i és monitorada en tot moment. Com si fos un rellotge intel·ligent, el dispositiu també transmet al metge els avenços en el procés de curació”, Ei, alerta! Diu “com un rellotge intel·ligent”, ja hem vist com funciona! La tireta porta un microxip (MCU), una memòria, un estimulador elèctric, biosensors i altres components com una antena de ràdio, no vull ni pensar què pot passar davant d’una pujada o baixada brusca d’energia o que falli el mòbil del metge, que és on s’enviaran els “inputs” sobre com va la curació de la ferida, que, per cert, és infermeria qui ha de tenir cura de les ferides, o és que de sobte s’han canviat els rols professionals? Passarà com amb els protocols: “Això no cal, ja tenim els protocols que van fer unes persones molt intel·ligents perquè nosaltres ja no hàgim de pensar”, això va dir un alumne meu a la universitat quan els explicava com observar la persona a qui estem cuidant. Què passarà si, pel motiu que sigui, deixa de funcionar i no hagin vist mai el procés de curació d’una ferida? Què sabran de si hi ha encara infecció o el teixit ja és de granulació? Fa uns cinc mesos, en un centre sanitari, m’asseguraven que el bacteri “pseudomones pútida” no existia perquè no els sortia a l’ordinador, mirin vostès, a l’ordinador surt allò que li programen i si no li ho han programat, no hi surt, però sí que existeix! Valga’m Déu! Ja és prou dur posar-se malalt per a més acabar donant-nos cops de cap amb les IA i els seus devots no pensants!
“L’important no és mantenir-se viu, sinó mantenir-se humà”, George Orwell, pseudònim literari d’Eric Arthur Blair, escriptor i periodista anglès (1903, Motihari, Índia-1950, Londres, Regne Unit). Si us plau, avancem, sí, però mantenint la humanitat i el pensament crític. Les IA poden ajudar, a vegades, però s’han de revisar contínuament i qüestionar tants cops com faci falta.
