Gemma Palet i Vilajuana, secretària de Justícia i Pau a Terrassa
Vam començar l’any amb aquest missatge sobre la construcció de la pau del Papa Francesc: “Promoure el treball decent construeix la Pau”, en què destacava la importància del treball en el manteniment de la pau.
Alhora, sovint el treball és l’expressió d’un mateix i quasi sempre ho és dels mateixos dons i les virtuts, del propòsit personal que oferim a la societat, amb esforç i a canvi d’una remuneració per viure dignament. Tots volem que el nostre treball sigui una aportació per a la construcció d’un món més just, fraternal, sostenible i habitable a curt i a llarg termini.
És per això que durant aquest any d’emergència climàtica, i entre altres macrodesafiaments, es fa imprescindible que els governs es posin en marxa: són ells qui han de facilitar el canvi per a una reestructuració de l’economia, generant llocs de treball en activitats de gran valor humà, com és el cas dels treballs de cura a les persones.
Ens diu l’economista i investigador de la UAB Giorgio Kallis que entre un 30% i un 40% de la producció no és de béns essencials, i que a més s’hauria d’aturar pel seu immens impacte ambiental, en un moment d’extrema urgència climàtica. És aquesta, justament, l’oportunitat del canvi: canvi del sentit comú, canvi de consum i canvi del flux econòmic. Es tracta de descartar sectors econòmics que destrueixen el planeta per crear noves formes de treball i nous llocs d’elevat valor social.
Són llocs de treball que ara mateix existeixen precàriament: cuidadors de persones grans o bé persones que s’ocupen de la neteja i la cura de llars particulars en condicions laboral no regularitzades. O bé llocs de treball que encara no existeixen: persones que tinguin bons coneixements sobre reciclatge i reutilització en el kilòmetre zero, en la transformació de tota mena de deixalla en elements reutilitzables.
Es tracta d’escoltar millor la nostra consciència i la de la nostra comunitat, de donar valor a la persona, reconeixent més els serveis de cura a la societat i a la vulnerabilitat dels malalts i dependents. Una especial atenció es mereixen les persones necessitades, les persones que han quedat apartades de la societat, les que tenen més problemes per seguir el ritme. Es tracta de millorar la cura cap a totes les persones.
Els ens públics tenen la facilitat de dignificar i promoure condicions laborals decents i dignes per tal de donar el valor que mereixen aquests serveis. Tots necessitarem en algun moment un servei de cura o assistència. Són els governs qui tenen la possibilitat de promoure un camí ferm en el sistema educatiu, una opció de formació per a joves que representi un nou camí professional. Una formació que promoguda a escoles, instituts i centres de formació professional projectarà la construcció de la sostenibilitat del món que ens i els espera i que els nostres fills també voldran deixar als seus fills.
Donem l’oportunitat de dignificar les vides de les persones que ja dediquen el seu temps a aquests treballs, i a les que ho faran amb voluntat de servei i amb un bon acompanyament pedagògic. Persones que triaran canviar la seva feina per aquesta i gaudir d’una vida digna alhora que contribuiran a una millor qualitat de vida per a tots.
