Josep Ballbè i Urrit
Seguir l’actualitat, a hores d’ara, comporta sovint haver-se de tapar els ulls. Per no plorar de pena, mires cap a una altra direcció.
Amb el mundial de futbol com a referència, se’ns tracta de babaus. Arribats en aquest punt, quan opines diferent del que se’ns pretén imbuir com a veritat suprema, t’aboquen un cabàs d’improperis. Per molt que pontifiquin Gianni Infantino, Xavi Hernández o Luis Rubiales, queda clar que Qatar és un país abominable… Per moltes raons.
Ampliant el ventall, per molt que s’hi escarrassi el president Pedro Sánchez, té un mínim de tres ministres que grinyolen a tort i a dret. No cal cap perspicàcia per saber llurs noms: Irene Montero, Manuel Iceta i Fernando Grande-Marlaska. A tall d’exemple, la tristament famosa Llei trans, el nyap del bo cultural jove i l’esgarrifosa opacitat amb què es vol tancar l’assalt a la tanca de Melilla (amb 23 morts) són motius més que suficients per destituir-los a l’instant.
En el primer punt, concretament, tibo d’un pensament del gran Ortega y Gasset: “Hi ha una gran cosa al món que està moribunda i és la veritat. Sense un bri de tranquil·litat és evident que se’n va en orris”. Com a filòsof, sociòleg, pedagog, crític i escriptor, el seu mestratge assenta càtedra… Se’ns vol inocular el pensament únic que “ser home o dona és allò que un mateix decideixi”. Quin disbarat! Quan la identitat ve marcada pel cos que ens trobem en néixer. La biologia determina la identitat i ja està. Voler fer un enfocament antropològic esbiaixat i populista de la matèria és pixar fora de test.
Hi pot haver persones sumides en dubte angoixades per la seva identitat sexual. S’han d’atendre amb seny. Que la llei promogui, però, l’autodeterminació és surrealista. És, ni més ni menys, transmetre el missatge que pots capgirar el teu sexe mitjançant el senzill tràmit d’inscriure’t al registre civil. Com ara quan se li diu al jovent que pot avortar sense consentiment dels pares. La comunitat científica i els progenitors no tenen dret a dir-hi la seva? Això és Can Titola!
Ortega deia que “la veritat sucumbeix”. En aquest cas, ho fa pel poder que atorga una llei i la prepotència populista d’una ministra que no sap on té la mà dreta. La ciència és una eina de coneixement que ha d’estar al servei de la veritat. No pas d’interessos erràtics o ideologies repel·lents. Més que legislar sobre identificació sexual, desconcerten el personal. Quin desgavell!
