Opinió

Actuar contra el canvi climàtic

Gemma Palet i Vilajuana, secretària de Justícia i Pau de Terrassa

Lluny de paraules buides i de titulars cridaners, voldríem uns minuts de trobada en la presència de la lectura, en el sentit profund de les paraules i en la repercussió en utilitzar-les.

En aquesta ocasió, ens acompanyem d’algunes veus i fonts plenes d’idees i de generació de coneixement. Segons dades del 2021 de l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) de les Nacions Unides, tot el canvi climàtic observat des del 1850 és fruit de l’acció humana. Parlem de l’escalfament del planeta, de l’increment de temperatures que comporten un increment del nivell del mar i un desglaç dels casquets polars. Com a conseqüència s’incrementa la incertesa profunda sobre escenaris climatològics adversos i la dificultat de preveure esdeveniments d’alt impacte ambiental i social.

El meteoròleg Francesc Mauri també posa l’accent en la probabilitat cada vegada més elevada de fenòmens climàtics severs, amb les conseqüències sobre la salut de les persones i en l’economia. Mauri posa sobre la taula tres premisses a l’abast de tothom i d’aplicació immediata: apostar per les energies renovables, fer un bon reciclatge i bon aprofitament dels residus i un consum responsable i sostenible.

Els darrers anys, hem crescut en la cultura de la immediatesa; el consum ràpid, les sensacions a flor de pell i de digestió immediata. Un clic, una trucada, un missatge: una bossa de plàstic que contingui alguna cosa per ingerir i saciar-nos ràpidament. Sabors fluctuants, begudes energètiques i fortes pujades de glucosa de manera immediata. Sons trepidants que ens abstreuen de la realitat en qüestió de mil·lèsimes. Imatges canviants que ens impregnen i ens bombardegen de tota mena de missatges. Tot apunta a més consum immediat, a “ho vull ara”, i “que vingui aquí mateix sigui des d’on sigui, i com sigui”.

I pel camí, entre el desig i la sacietat hem perdut la presència. La qualitat dels serveis i productes de proximitat, el valor de la qualitat del tracte personal. El valor de la cura, d’aquells que dediquen la seva vida a la cura dels altres. El treball de les persones que es dediquen a un ofici i que aporten valor humà, el valor afegit de més valor.

Giorgos Kallis, economista ecologista i investigador a ICREA-UAB (Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats), publicava el 2020 un estudi en què posava en relleu la impossibilitat de limitar-nos a nosaltres mateixos en l’anhel cec de voler més i més. I afegia, entre altres idees, que el motiu de l’abrupte i ràpid canvi climàtic és aquest impuls sense aturador i que, a més, és la raó d’un creixement fortíssim de desigualtats socials.

També del Papa Francesc ens arribava el 2015 l’encíclica “Laudato Si”, en què se’ns interpel·lava seriosament sobre la fragilitat humana i la idea de viure ecològicament i en comunió amb la natura. Cal coratge per assumir la voluntat d’escollir i fer de la nostra vida una construcció comunitària d’una gran obra d’art i de retorn de gratitud natural al planeta.

Amb tot, la crisi pandèmica dels darrers dos anys ens ha mostrat que la immediatesa en què vivim té una part bona, estretament lligada amb la globalització absoluta de tot el planeta. Així, en un temps rècord, hem obtingut la vacuna contra la covid-19. En una situació límit, el món ha actuat en bloc i rapidesa suficient per donar una solució immediata.

Per tot plegat, entenem que és hora d’aprofundir en la nostra consciència i en l’acció: cada persona és un pas, un canvi, una reflexió. Noves accions i costums, a casa, a la família, a l’escola, amb els companys de feina, en totes les comunitats. Cal interpel·lar les elits polítiques i econòmiques perquè reconeguin el mateix grau d’urgència que hem viscut amb la pandèmia. No cal anar gaire lluny per adonar-nos de les elevades temperatures que estem patint alarmantment inusuals, i de l’alerta d’incendis escampats pel nostre país, entre altres fenòmens que ens han anat visitant els darrers mesos.

Reclamem que s’apliqui el mateix rigor, la celeritat i la diligència amb la qual vam actuar en la pandèmia a la recerca i posada en pràctica de solucions per canviar el ritme de desolació al qual estem sotmetent casa nostra, la Terra.

To Top