Ramon Bosch
Això del català deu estar tan ben resolt que els de l’Optimot han decidit dedicar el seu temps a inventariar els eufemismes amb què es pot esmentar la masturbació femenina.
Es veu que els tècnics d’aquest benemèrit organisme -em refereixo a l’Optimot, no a la petxina- han fet un escandall i han descobert que hi ha moltes més maneres d’anomenar la masturbació masculina que no pas la femenina i s’han posat mans a l’obra -no sé si literalment- per pal·liar aquest greuge. Des del seu perfil de Twitter oficial han demanat a la catalanor que aporti noves maneres d’expressar el fet de tocar l’arpa. Lamentablement, la majoria d’aportacions cursilegen d’allò més, començant per la que encapçala aquest article -”l’autocura de la petxina”, marededeusenyor!. Sort n’hi ha hagut de l’aportació valenciana a la cosa, que ha continuat fent honor al Tirant lo Blanc!
Efectivament, mentre els del Principat feien aportacions com “fer ditet”, “fer fru-fru”, “fer ralet-ralet”, fer xup-xup” o “jugar al parxís”, de València arribaven aportacions molt més contundents com “tocar-se el potorro” o “fer el putxero”, d’una filicio claríssima a l’escola de Bernat i Valdoví. Per cert, qui no hagi llegit “El virgo de Vicenteta”, que no perdi temps amb les temptatives de l’Optimot i vagi directament a les fonts on trobarà un prodigi de metàfores hortícoles per anomenar els òrgans sexuals i les seves funcions: “perquè tot viviente sap/ que al palpar-li la pallorfa/ solta la fava la corfa/ i es transforma luego en nap”. Només per posar un exemple de la vitalitat lèxica de què estem parlant.
Però tornem a l’Optimot i la seva lloable voluntat de construir un corpus d’eufemismes sobre la masturbació femenina per posar-la, lèxicament parlant, en peu d’igualtat. Com he dit, tot aquest procediment es fa via Twitter i, per tant, amb aportacions espontànies de piulaires. He de reconèixer que n’hi ha d’enginyoses com “llustrar la perleta” i d’altres de desconcertants com “fer-se un spiderman”, que encara que s’entén el sentit no s’hi acaba de veure la relació, igual que “fer-se un DJ”. He vist també que la suggerència d’adoptar l’expressió infantil de “fer ralet-ralet” a aquests menesters ha suscitat una certa angúnia entre les piulaires, que reconeixen que barrejar la masturbació amb els records d’infantesa fa “un cert iuiu”. N’hi ha que es posen llunyanament poètics: “sintonitzar el dial a la Vall Fosca”. D’altres són un pèl contradictòries com “pelar l’albercoc” perquè, fins allà on jo sé, aquesta no és una fruita que es peli habitualment. Crea també una certa estupefacció l’expressió “jugar al parxís” associada a aquesta activitat, tal com diu un valencià: “este no és el parxís a què he jugat jo” a la vegada que hi introdueix una valencianíssima expressió que jo sempre havia associat més aviat al cantó masculí de la cosa: “fer la mà”, però és ben veritat que la mà tant la poden fer els uns com les altres…
Un paràgraf a part mereixen els qui espontàniament es posen a pensar com millorar el producte amb expressions de la seva imaginació, com “escalfar el briox”. Hi ha algú que aporta l’expressió “esteranyinar-se”, que potser està relacionada amb allò de “fer-se un spiderman” però que trobo un pèl ofensiva, és un home qui la proposa, perquè implica que qui s’esteranyina té teranyines a allò que al temps de Joanot Martorell anomenaven “la natura”. D’altres aportacions són enginyoses, però un pèl forçades, no m’imagino ningú dient a la seva amiga “ahir em vaig muntar les clares a punt de neu”, ni tampoc “aquest matí li he fet pessigolles a l’unicorn”, però qui soc jo per delimitar l’imaginari de ningú… Hi ha un piulaire que ha volgut fer creure que qualsevol combinació de verb en infinitiu + animal ja fa el fet, com “pentinar el gat”, però una altra piulaire l’ha tret immediatament de l’error: “matar el porc” o “passejar el gos” clarament no funcionen en aquest context. A banda que “pentinar el gat” pot crear una certa confusió associada a la frase feta “qui no té feina el gat pentina”, que sempre havia cregut que tenia un significat més literal. Un significat que s’escau d’allò més a aquesta iniciativa dels d’Optimot!
Els professionals del comerç treballen per atraure el seu establiment físic o digital al comprador en un moment en què hi ha dubtes sobre el seu comportament no tant per les compres d’aquest Nadal. Molts encara gaudeixen del final l’onada postpandèmia, però 2023 és molt incert. A partir de les dades actuals, molt preveuen econòmicament més difícil amb tipus d’interès alts, costos d’energia i matèries primeres mantenint-se a les boires o augmentant encara més, i manca d’accions decidides per a reduir el canvi climàtic. Iniciatives com el corredor de mediterrani i la xarxa europea de transport han de jugar un paper radical per canviar la mobilitat de persones i mercaderies. És un canvi en infraestructures i en comportament: les empreses hauran de fer servir el tren i adaptar-se a la pèrdua de flexibilitat del camió. Som-hi!
