Núria Marín Garcia, regidora de Polítiques de Gènere
Després de més de tres anys com a regidora de Polítiques de Gènere, puc dir que conec la violència masclista. He viscut l’assassinat de veïnes de Terrassa per violència masclista i he estat acompanyant les seves famílies, amistats i companyes de feina.
L’assassinat d’aquestes dones és la màxima expressió de la violència, però és la punta de l’iceberg, ja que hi continua havent moltes dones que són víctimes de diferents agressions: físiques, psicològiques, sexuals, econòmiques, vicàries…
Aquestes dones són mares, germanes, àvies, amigues i companyes de feina nostres. Són dones diverses que pateixen diferents formes de violència i a qui hem d’acompanyar i atendre des de les institucions, però també des de les entitats i des de l’àmbit més individual.
Aquest mes de novembre i coincidint amb el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les Dones, es parla de les denúncies, de les ordres de protecció i dels serveis especialitzats que treballem amb dones. Però en aquest discurs hem d’introduir el patriarcat, la diversitat i els prejudicis.
Les dones, i per això sempre parlo en plural, són diverses, pateixen diferents formes de violència i, per tant, la seva resposta no sempre és la mateixa. Quan treballem amb aquestes dones, sigui des de l’àmbit policial, sanitari, judicial, assistencial o d’atenció i recuperació, hem de treballar des de l’entesa, des de l’assertivitat i sense els prejudicis que sovint ens envolten. Hem d’entendre que cada dona és única i que les seves respostes i actituds davant el que està passant també ho són. Ens podem trobar dones més empoderades i dones a qui la situació de violència (sigui per la mateixa violència, per la seva xarxa i situació personal o fins i tot pel seu caràcter) les invalida i fa que tinguin un discurs o un posicionament més feble. Si no som capaços d’entendre això, podem tenir una resposta professional rígida i que no sigui l’adequada prejutjant la situació. Tanmateix, hem de respectar el seu temps i les seves decisions sense imposar les nostres des d’una mirada més personal que professional.
Em plau dir, però, que la ciutat de Terrassa té uns serveis d’atenció, protecció i recuperació molt professionals, que es coordinen i estan en xarxa des de la Taula de Violència. La Taula és un espai de reflexió i de treball conjunt format per tots els serveis municipals, organismes i institucions que treballen amb dones víctimes de violències masclistes. En definitiva, és l’òrgan de totes les persones professionals per continuar definint accions de millora des de la mateixa mirada (independentment del servei en què es treballi), per evitar les revictimitzacions de les dones i per tenir un posicionament ferm i constant per generar noves estratègies comunes.
En aquest sentit, també s’estan recollint i treballant les noves formes de violència que recentment va incorporar la llei catalana, com la digital o la institucional.
M’agradaria acabar parlant d’una violència que estem veient als mitjans de comunicació i que crec que està passant desapercebuda: la violència política. Les dones polítiques que estem al capdavant dels serveis de gènere i contra la violència sovint ens veiem menyspreades i atacades per l’extrema dreta.
Aquest és un discurs que no es pot permetre de cap de les maneres i que no hauria de ser qüestionat com està passant actualment. Les dones tenim el dret a ser lliures i les administracions hem de garantir aquest dret de totes les maneres possibles i amb absoluta fermesa i contundència.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
