Carles Fornell
L’evolució és un procés lent que requereix que les espècies hagin d’evolucionar, en cas contrari, porta a la seva desaparició.
L’evolució i origen són dues cares de la mateixa moneda, no s’entén una creació sense evolució. No és possible evolucionar si abans no hi ha estat present l’espècie. En el passat, al nostre planeta es va produir la creació d’algunes espècies, sense que es mencioni el tipus d’espècies i el paradís on convivien uns animals. Però no hi ha un estudi rigorós dels fets, només sospites i aportacions de poc valor científic. De fet, actualment la ciència és força madura i la tecnologia prou avançada per aconseguir aquests èxits sense haver de recórrer al passat. Amb laboratoris de bioquímica, genètica i física, aquests èxits són semblants a la creació de diferents espècies animals, on centres de recerca estan especialitzats en aquesta matèria. És a dir, en alguns aspectes els nostres laboratoris són un Edèn, som creadors de vida als nostres centres.
La clonació no és cap obstacle per a la ciència. Avui dia es pot clonar qualsevol mena d’animal, inclosos els humans. No té res d’estrany que s’utilitzés en el passat una tècnica gènica semblant a la que s’està utilitzant els nostres dies. Aquesta reflexió ha de servir per a un canvi de paradigma mental, on es fan servir arguments de la intervenció de determinades divinitats que van ser els progenitors. És possible, hi ha entitats amb capacitats tecnològiques molt superiors a la humana. Nosaltres també som divinitats per a les espècies inferiors.
Dos temes importants per seguir, un és la creació i l’altre l’evolució. Segons el diccionari, “evolució” seria el canvi o la transformació gradual d’alguna cosa com un estat, una circumstància, etc. La “creació”, segons el diccionari, seria l’acció de donar existència a una cosa a partir del no-res. Efectivament, d’una banda, tenim la paraula “no res” i de l’altra, “transformació”. Pràcticament, es pot resoldre l’enigma amb aquestes dues paraules, si no tinc res no puc evolucionar i, tampoc puc crear res del no-res. No oblidem que la humanitat també és creadora de tot allò de què disposa, la tecnologia i la ciència hi ha col·laborat. Aquest és un procés en què la intel·ligència juga un paper important, sense intel·ligència no s’haurien aconseguit els èxits actuals de la humanitat.
Segons l’Institut Max Planck, la creació de la vida al nostre planeta és de 10 elevat a 169 a escala temporal i, la naturalesa se situa a 10 elevat a 136, per tant, és impossible que s’hagi generat la vida a la Terra.
L’institut científic Max Planck d’Alemanya fa anys es va manifestar sobre aquest fet, sincerament crec que ha arribat el moment d’actualitzar la informació que perdura des de l’antiguitat. La nova tecnologia està donant pistes dels avenços en els àmbits biològic i genètic, la intel·ligència artificial ha aconseguit superar la capacitat del nostre cervell, i els projectes que encara no han sortit a la llum. Som una civilització jove en comparació amb altres civilitzacions tecnològiques del cosmos. Es parla molt poc o gairebé gens de possibles civilitzacions existents dins de la nostra galàxia, aquestes tenen molt a dir de la nostra presència en aquest planeta.
M’agradaria que s’entengués com és de complicat crear una simple cèl·lula d’una planta, i també de qualsevol espècie animal. No es tracta de casualitat o d’atzar, com diuen molts naturalistes metodològics, deixant tot el pes a la natura. Cada planta la constitueix un ADN inserit a la cèl·lula, l’ADN és el llibre d’instruccions que tot ésser vivent necessita. L’ADN no és una simplicitat elaborada sense coneixements; els coneixements han de ser de molt alt nivell científic. Estem tractant amb nanotecnologia, mida d’una milionèsima part del mil·límetre, on el microscopi electrònic ha d’estar present per dissenyar aquesta meravella. Deia el biòleg i científic Francis Crick, descobridor de l’ADN: “Això no és d’aquest món. Seria com fer un encàrrec a uns aborígens que fabriquessin un cotxe, si mai l’han vist”.
L’ADN el formen només quatre lletres: A, C, G, T, que són els components químics d’aminoàcids, i de 3.000 milions de nucleòtids i també 30.000 gens, la complexitat és màxima. Avui dia la bioquímica i la genètica estan fent modificacions de l’ADN de plantes i animals, inclosos els humans. Però ara com ara no podem construir res, només modificar, una planta o un animal no tenim la capacitat de crear-lo.
Crear una cèl·lula biològica pot semblar senzill amb la tecnologia de què es disposa, actualment és impossible, com a màxim s’ha aconseguit crear cèl·lules sintètiques per a experiments. L’ésser humà disposa de 80 bilions de cèl·lules al cos, d’aquestes, hi ha 200 tipus de cèl·lules modificades o diferents, i cadascuna cobreix la seva funció. Per exemple, les cèl·lules del cervell són diferents de les cèl·lules musculars, i aquestes són diferents de les cèl·lules del cor, i cada òrgan té les seves pròpies cèl·lules, la sang també la constitueixen cèl·lules, els ossos del nostre cos són cèl·lules, els espermatozoides també són cèl·lules i un llarg etcètera. A més, cada animal de la creació també té les seves pròpies cèl·lules, i les seves cèl·lules no són compatibles amb altres espècies. Les plantes també tenen les seves pròpies característiques cel·lulars.
Aquest article seria bo que servís per a la reflexió, en què els perjudicis i creences ens han portat al moment en el qual som sense saber res del que va passar. La pregunta hauria de ser: estem sols a l’univers? I si no estem sols, hi pot haver intel·ligències superiors a la nostra?
