Jordi Balcells
Començo amb un atac directe: quins poders i al servei de quins interessos han fet fracassar la cimera d’Egipte contra el canvi climàtic?
És l’enèsima vegada que es tanca sense èxit. Mentrestant, el nostre planeta va acusant una progressiva degradació.
I el coronavirus? D’on va sortir? Per què? Qui es va relaxar en el seu control, sembrant de morts tot el món i amb seqüeles en moltes persones que n’han estat víctimes? I com ha afectat i està afectant negativament l’economia dels països, repercutint més en la ciutadania amb menys recursos? Curiosament, després d’aquestes deficiències i d’altres, estadísticament els rics són més rics i els pobres són més i més pobres.
I, darrerament, qui va decidir celebrar el Mundial de futbol a Qatar?
Venim de xacres del passat que la societat no ha sabut afrontar. La història es reescriu sense parar i anem acumulant la repetició de pràctiques i decisions que lesionen drets, imposades pels que jo batejo com “la mala gent”. Són aquells que des de la força que dona el poder, sigui del signe que sigui, escombren descaradament cap als seus interessos, oblidant i a vegades trepitjant les necessitats dels altres. Sembla que no ens podem acabar d’escapar dels monstres del passat. Han creat escola i té alumnes.
Continuant la llista, continuem patint els efectes de la guerra contra Ucraïna, per part d’un Putin ambiciós i pervers, acompanyat pels seus còmplices i països tolerants.
Si analitzem l’estil de governar de molts equips polítics, sobretot si són de dretes, veiem que cuiden més els interessos dels seus votants que les necessitats globals del país. I reforcen aquesta posició els mitjans de comunicació alineats amb aquests grups, que utilitzen la seva capacitat d’influència social per influir i manipular la manera de pensar de la ciutadania a favor d’aquests interessos poc transparents.
Hem d’afegir a aquesta llista altres actors que formen part de la mala gent: la corrupció galopant, les bandes terroristes, les màfies de la droga, i el poder de certs grups que utilitzen les xarxes socials per introduir missatges tòxics intentant influir en el nostre comportament a favor d’interessos concrets poc ètics.
Deixeu-me finalment esmentar la crueltat i l’acarnissament dels que practiquen l’assetjament a nens i adolescents, que ha portat alguns d’ells al suïcidi i molts d’altres tocats de per vida. Recentment, més de 225.000 persones han demanat al president Sánchez que s’articuli una llei més penalitzant per als assetjadors.
Tots aquests escenaris marquen una realitat molt negativa i esdevindria socialment i econòmicament regressiva per a la majoria de ciutadans si darrere de tanta porqueria no hi hagués un altre gran poder que contraposa i combat tanta ignomínia. Es tracta del conjunt d’iniciatives generadores de qualitat social i humana, mogudes per uns objectius de desenvolupament social i econòmic inspirats en una cultura basada en l’ètica i el respecte a drets. És tot allò que fa la multitud de persones entitats i empreses que volen formar part de la “bona gent”.
Aquest és l’altre plat de la balança. Som i són els que denuncien sense por les males pràctiques de la mala gent, i que des de la informació no manipulada ajuden a prendre consciència dels riscos i amenaces socials i econòmiques de les quals s’han de protegir. Són els talents emprenedors impregnats d’energia mental sana que denuncien i posen barreres a les estratègies d’aquells grups que actuen des del seu egoisme. Són aquells que saben pensar solucions per afrontar reptes nous, els que saben alimentar l’autoestima a persones afeblides per alguna situació, són els que posen en pràctica actes de solidaritat, els que els mou essencialment la seva vocació de descobrir maneres de curar malalties i evitar morts. I en l’àmbit educatiu centren la seva acció pedagògica a ensenyar a saber, però també a saber ser, és a dir, sensibilitzar-se i implicar-se en els problemes socials.
Poso com abans alguns exemples potents extrets de la realitat actual. Recordem la manera com en l’època dura del coronavirus, l’equip de metges i infermeres s’hi enfrontaren amb molt coratge, amb desconeixement del virus, però amb capacitat analítica i molt coratge professional salvant moltes vides, posant la seva en risc, i fent, sobretot les infermeres, menys dura i més humana la lluita dels infectats.
En aquesta època, molts grups de persones, amb un sentit esperit solidari, col·laboraren de manera altruista a resoldre mancances diverses.
No subestimem els milers de voluntaris que en els anys de més infeccions i en altres situacions difícils sempre s’han fet presents i han resolt situacions problemàtiques. I és important el que aporten altres potents grups i institucions que salven deficiències socials i econòmiques importants. Pensem en les moltes ONG, Càritas, la Creu Roja i altres.
Finalment, voldria destacar la iniciativa d’entitats i empreses que fan importants aportacions a la ciència, a la recerca, al talent i a la qualitat de vida social. Penso en la Caixa, el Banc de Sabadell i Aigües de Barcelona. Caldria afegir-hi l’Ajuntament de Barcelona, que ha creat un “hub” de debat sobre l’ètica digital. Bona decisió.
Amigues i amics, incorporem-nos a la bona gent. Comentava el Dalai Lama al neurocientífic Richard Davidson que la nostra millor força la creem quan estimem, quan perdonem, quan actuem des de la bondat. Qui no ha donat amor a algú, qui no ha perdonat crítiques i comentaris negatius, molts hem format part d’alguna iniciativa de voluntariat, qui no ha ajudat persones amb dificultats a pensar maneres de sortir-se’n? Potser podrem fer petites coses, però no oblidem que, com alguna vegada he dit, són molts petits corrents els que formen els grans rius.
