Josep Ballbè i Urrit
El govern de l’Estat espanyol és la riota del planeta. Mentrestant, la figura del seu president escenifica un titella desballestat, en mans de qualsevol ventada.
El despropòsit de la llei del “solo sí es sí” situa el panorama en un estat de xoc absolut. És ací que em plau tibar d’una sentència d’en Ciceró, de fa més de dos mil·lennis: “Els pobles que ja no tenen solució solen tenir epílegs letals. Es rehabiliten els drets dels condemnats, es fa retornar els exiliats, s’alliberen els presos i s’anul·len i/o invaliden sentències judicials. Quan passa això, som davant del col·lapse de l’Estat”. Més clar, l’aigua! La “clava”.
El desgavell campa a tort i a dret. Afegint més llenya al foc, n’hi ha per a triar i remenar. Després de l’anunci del “presi” Sánchez de reformar el delicte de sedició –a petició d’ERC– hi afegeixen el de la malversació. Si ningú no ho impedeix, la mesura pot beneficiar un nombre important de condemnats… Això, però, seria allò que se’n diu “peccata minuta” amb la polèmica de reduir penes de violadors i indemnitzacions potencials de la Llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual. El paperot patètic de la ministra Irene Montero en carregar contra la cúpula judicial –titllant-los de masclistes i fatxes– l’hauria d’haver tallat, de soca-rel, el cap de l’executiu. Per contra, la tebior, l’aferrament a la trona i la sordesa exasperant davant queixes d’alts càrrecs del seu propi partit el delaten clamorosament.
És clar que cal urgència en la reconducció del tema. Les presses, tanmateix, són males conselleres. Per contra, aquesta llei “nyap” s’ha aprovat “via exprés”, eludint canvis i menystenint advertències d’alguns organismes. Aquells informes previs anticipaven el problema que es derivaria del seu vistiplau, com ha passat. Qui i com apaga el foc, a hores d’ara?
La norma s’aprovà el mes de maig. Després de superar alguns problemes de tipus tècnic, entrà en vigor el proppassat 7 d’octubre. D’aleshores ençà, a més d’una desena de delinqüents sexuals els han reduït la pena. Fins i tot, algun ja campa pel carrer… Per tant, ara –correm-hi tots a tapar errors!– cal esperar un pronunciament del Suprem, en un mes, per tal de assentar càtedra (o jurisprudència)… Rectificar és de savis. Cal posar un morrió a la “tal” ministra d’Igualtat. En cap cas, l’arranjament implica linxar grollerament la judicatura. En cas de ser així, l’estat se’n va al pedregar. Que algú hi posi seny!
