Rosa Ferrer
“La nostra tasca ha de ser viure lliures, ampliant el nostre cercle de compassió per a abastar a totes les criatures vivents i la totalitat de la naturalesa i la seva bellesa”, Albert Einstein.
Mentre un sol ésser humà passi gana, mentre un sol nen més mori per falta d’aliments, ni podrem ser lliures, ni, almenys jo, ens podem sentir lliures.
Llegeixo al diari “Ara” que “indústries i pagesos llencen 55 quilos de menjar per persona a l’any a Espanya”. L’any 2020, “les llars espanyoles van malbaratar gairebé un milió i mig de tones de menjar”. El mateix any, “es van malbaratar 57 milions de tones de menjar a Europa”. M’ho haig de llegir més de dues vegades per assimilar la notícia i el primer que sento és molta vergonya, que després passa a ser una barreja de desengany i ràbia juntament amb impotència. I jo no tiro menjar. Com em sentiria si en tirés? Què ens fa ser tan insensibles?
Llegeixo en el mateix article que un 8% de la contaminació atmosfèrica es produeix per culpa de la putrefacció d’aquestes tones de menjar tirades. Em pregunto: com pot ser que els europeus preferim tirar el menjar sobrant en lloc de donar-lo a qui passa gana? Per què preferim contaminar més el planeta en comptes d’ajudar que tingui vida? Què hi guanyem, fent això? El que se m’acudeix com a resposta m’esgarrifa, perquè com deia Nelson Mandela, advocat, polític, activista (1918 Umtata, Sud-africà-Johannesburg 1913): “Erradicar la pobresa no és un acte de caritat, sinó de justícia”.
Mentre escric, miro la població actual d’Europa i és de 751.204.096 persones, en tot el món és de 8.000.000.000 persones. Diuen les estadístiques que una de cada nou persones passa gana en el món. Tan sols amb el que es llença a Europa podríem aportar a l’any 64,125 quilos de menjar a cada una d’aquestes persones que passa gana. Aquí s’hauria de sumar el que podrien aportar altres continents o països on també en malbaraten molts aliments, com els Estats Units, el Japó, Austràlia, etc.
Creuen que hi hauria gana al món si cada país en lloc de tirar menjar i contaminar el donés per aprofitar-lo i alimentar els més desvalguts? El Dr. Potočnik, exmembre de la Comissió Europea (2004) i responsable de Ciència i Investigació (de 2004 a 2010) i responsable de Medi Ambient (des del 2010 al 2014), va dir: “Si creus que l’economia és més important que el medi ambient, intenta aguantar la respiració mentre comptes els teus diners”. Senyors polítics, multinacionals, propietaris d’indústries alimentàries, per què no proven de fer-ho? I preguntin-se quants d’aquests diners s’enduran a la tomba quan es morin –perquè no moriran de gana, però també moriran–, ho faran amb la consciència tranquil·la?
Ara, com cada any per les festes de Nadal es fa el Gran Recapte. Molta gent voluntàriament va ajudar a recollir el menjar que altra gent, també voluntàriament, compra i dona. La gran majoria ho fa tot de tot cor. Està molt bé que almenys un cop l’any prenem consciència que hi ha gent que no té res per menjar. Ara bé, amb això no n’hi ha prou. Com diu la dita: “És pa per avui, gana per demà”. Tirar menjar, em deien a mi de petita, és un pecat, perquè hi ha molta gent que passa gana. I sí, encara hi ha moltíssima gent que passa gana, a qui podem ajudar no tirant el menjar, contaminant menys, tenint en compte que són les mateixes que tampoc disposen de recursos de salut, i sobretot facilitant-los els mitjans perquè puguin arribar a ser autosuficients. En aquest apartat incloc el fet de deixar d’abocar les deixalles que en els països, diguem-ne rics, ens fan nosa i els hi enviem sense gens de solidaritat, empatia, amor ni justícia, deixant així de contaminar les seves aigües i subsol. Així, a més de no emmalaltir tant i de tantes malalties, podran tenir terres fèrtils i cultivar els seus aliments. No han de ser els mateixos que els nostres. Recorden quantes vegades els he parlat de menjar de temporada i proximitat? Ja que per a la gent de l’Àfrica, per posar un exemple, una ajuda puntual enviant aliments és més que útil, però per al seu clima i costums, que no és el nostre, han de poder ser capaços de poder cultivar els seus aliments a fi i efecte de poder tenir un grau de salut i benestar com el nostre, o potser millor si no fan les mateixes bajanades que nosaltres.
Perquè “la terra ofereix prou per a satisfer les necessitats de cada home, però no la cobdícia de cada home”, Mahatma Gandhi. Per cert, la definició de “solidaritat” és la següent: “El fet de ser solidari amb altres, de compartir-ne les idees, els propòsits i les responsabilitats.
Relació de fraternitat, de companyonia, de recíproc sosteniment, que lliga els diversos membres d’una comunitat, col·lectivitat, en el sentiment de pertinença a un mateix grup i en la consciència d’uns interessos comuns”.
El principi de solidaritat diu: “Principi en virtut del qual els grups humans tenen dret a demanar i a rebre ajuda d’altres grups o organismes internacionals per a aconseguir l’equilibri econòmic i social, superar conflictes armats o desastres naturals o humans, i promoure el respecte als drets humans”. Pels que passen gana, per una educació en valors als nostres fills i per la nostra consciència i salut mental, si us plau, deixem de tirar menjar i contaminar la nostra terra, aigua i aire, de res ens serviran els diners quan no tinguem menjar ni aire per respirar!
