Ona Martínez Viñas, candidata d’Esquerra Republicana a l’alcaldia de Terrassa
Si et diuen Terrassa, en què penses? Per a mi Terrassa és casa, indubtablement, però també xemeneies. De fet, és que les xemeneies són casa, perquè són molt més que la silueta de la nostra ciutat.
I és que vaig néixer i créixer al barri del Segle XX, amb una xemeneia al pati de casa, sota la qual passàvem les nits d’estiu jugant a fet i amagar amb els veïns. Les xemeneies formen part de la meva infància i ens recorden també quina ciutat som: una ciutat que va viure l’esplendor del tèxtil, que després en va patir la crisi i que, lluny de rendir-se, va reinventar-se i va convertir els antics espais fabrils en universitats, museus, restaurants, escoles, llibreries o noves empreses. Una ciutat construïda per gent vinguda d’arreu i orgullosa de la seva diversitat. Una ciutat residencial, on es viu bé, propera a Barcelona, però que té caràcter propi, amb empreses, amb cultura, amb un teixit associatiu molt potent i amb universitats referents d’enginyeria, òptica, infermeria i audiovisuals. Aquesta és la Terrassa que vull construir: innovadora i capdavantera, la primera ciutat amb qualitat de vida i el motor del país. Tenim les condicions i el potencial per ser-ho, n’estic convençuda. Som una ciutat que de les dificultats en fem oportunitats. Que de les fàbriques buides n’hem fet museus i de les xemeneies n’hem fet el símbol del que som i del que volem ser.
Per això vaig decidir entomar aquest repte, perquè estimo la meva ciutat i perquè vull que sigui la capital de les oportunitats, per al meu fill, l’Eloi, i per a tots els fills de totes les mares i pares. Per això vaig decidir no renunciar a res. Vaig decidir que no volia escollir entre ser mare o construir un projecte que faci avançar a més velocitat i amb més determinació Terrassa. Malauradament, massa dones encara han de renunciar a alguna de les dues coses, o a la maternitat o a la vida professional. Crec fermament que des de la política tenim la possibilitat i la responsabilitat de ser exemple. Per a mi la política, la bona política, és també això: trencar barreres.
A Terrassa ja ho estem fent. Vam trencar amb 40 anys de grisor, del mateix color polític governant la ciutat, en què l’última gran transformació va ser la zona sud de Vallparadís, que és dels primers records que tinc del barri, però que després van anar deixant la ciutat sense rumb. Per això fa gairebé quatre anys Esquerra Republicana vam garantir el canvi a l’Ajuntament amb l’objectiu d’impulsar de nou Terrassa. I ho estem fent. Hem aconseguit que Terrassa deixi de ser la capital de la segregació escolar i l’estem fent avançar perquè ho sigui de l’equitat i l’èxit educatius. Hem posat el focus en la universitat, la innovació i l’audiovisual perquè sabem que són els grans potencials que tenim i volem que explotin amb força. Hem posat les bases de l’urbanisme del segle XXI: sostenible, just i basat en el creixement des de dins. I hem fet l’Ajuntament referent del país en ètica i integritat públiques, apropant-lo cap a una administració més solvent, àgil i eficaç. Perquè un Ajuntament modern és la base imprescindible per fer que les coses passin i donar resposta als nous reptes que tenim al davant.
Esquerra Republicana som la garantia que Terrassa avanci amb més força perquè hi treballem sempre: a totes hores i a tot arreu. Treballem i treballarem de la mà de la Generalitat, establint una aliança que ens permeti resoldre les grans necessitats que tenen els nostres veïns i veïnes i, sobretot, posar les condicions perquè tot el nostre potencial exploti. Vam ser garantia del canvi, ho estem sent de transformació i ho som que Terrassa posi una marxa més.
No ens conformem. Hem avançat, però ho podem fer encara més, amb més força i a més velocitat. Sense aturador. Vivim temps difícils, la gent està patint i necessita respostes al seu dia a dia, però sobretot necessita saber que el demà està garantit i que serà millor. És en moments complicats quan cal aixecar la mirada de terra i mirar a l’horitzó del que volem ser. Això és el que està en joc el maig de l’any que ve: que ens allunyem del tot de la Terrassa grisa, on el passat encara ressona, i avancem cap a una nova Terrassa, que miri de cara els reptes del nostre segle, els entomi i hi doni resposta.
Per això, apel·lo a la Terrassa ambiciosa, a la que no s’atura, a la que no es rendeix, a la que no es conforma. A la Terrassa visionària i somiadora. A la de la il·lusió. A l’orgullosa. A tots els que construïu la ciutat cada dia i la imagineu sense límits, em poso al vostre costat per fer de Terrassa el motor del país i la millor ciutat on viure, per fer de Terrassa la ciutat d’avantguarda que pot ser i que serà. Tenim l’oportunitat de fer-ho, perquè tenim la força, l’energia, les condicions i el potencial. Unim forces i diguem-ho ben alt: som la Terrassa que no es resigna ni es rendeix, la Terrassa que es reinventa. La Terrassa que avança.
Nota de l’editor: Diari de Terrassa obre les pàgines a les opinions dels grups amb representació a l’Ajuntament, que es publiquen segons ordre d’arribada.
