Salvador Cristau, bisbe de Terrassa
“Gràcies per tant”, aquest és el lema per a la Jornada de Germanor d’enguany, que també s’anomena Dia de l’Església Diocesana. Aquestes breus paraules, “gràcies per tant”, ens traslladen a una realitat que no sempre tenim prou present a la nostra consciència de cristians.
“Gràcies!” Primer donar gràcies. I a qui donem gràcies avui? Donem gràcies avui a l’Església. Perquè hem vingut al món al si d’una família humana, però també hem nascut a la vida nova de fills de Déu al si d’una veritable família, l’Església, la nostra mare. Hi hem rebut el do de la fe, el baptisme; ens hi alimentem al llarg de la nostra vida amb la formació cristiana, la catequesi, l’escolta de la Paraula de Déu, els sagraments, especialment el perdó dels pecats i la celebració de l’Eucaristia. Hi trobem i hi realitzem la concreció de la nostra vocació cristiana per mitjà del sagrament del matrimoni o de l’orde sacerdotal, o d’una vida de consagració al Senyor. I també per altres camins personals més misteriosos.
Així vivim tota la nostra vida a la família de l’Església, ens hi alimentem i hi creixem, i quan arribi el moment de deixar aquest món també ho farem a les seves mans, com a mare. No obstant això, no sempre arribem a expressar l’agraïment per tot el que rebem, per tot el que hem rebut del Senyor a través de l’Església. Moltes vegades ens fixem només en els defectes que hi trobem i altres vegades considerem, com passa sovint a la nostra pròpia família humana, que l’Església fa el que ha de fer i, per tant, no hem d’agrair res. Però donar gràcies a Déu i a la nostra mare l’Església és una cosa que hauria de sortir espontània del nostre cor. I pensar, a més, especialment en l’Església diocesana.
Potser a la nostra consciència de pertinença a l’Església sovint hi és més present la nostra comunitat parroquial o moviment, o fins i tot l’església com a família universal, que no pas la nostra Església local, la nostra Església diocesana.
Per això, avui, dia de Germanor, Dia de l’Església Diocesana, dia, per tant, de la diòcesi de Terrassa, volem expressar el nostre agraïment a aquesta dimensió de la família i de la comunitat cristiana que és la diòcesi i que està formada per tots els que vivim en una mateixa porció de l’Església. Va ser el Senyor Jesús qui, en enviar els seus apòstols al món sencer, i després als seus successors els bisbes, els va enviar també a formar aquestes comunitats que ells van presidir com a enviats del Senyor, i per les quals van donar les seves vides.
Avui és un dia per prendre consciència d’aquesta realitat de l’Església, per agrair al Senyor aquest do i per conscienciar-nos també que l’Església aquí a la Terra, a més de la nostra pregària i el nostre agraïment, que certament són el més important, necessita també mitjans humans, necessita recursos econòmics per dur a terme la seva missió en aquest món. Parlem, per tant, d’agraïment i de col·laboració. Avui les col·lectes de totes les parròquies i esglésies van destinades al manteniment econòmic de la diòcesi. En una situació de dificultats econòmiques per a tots, és responsabilitat també de tots els que formem part d’aquesta família diocesana col·laborar amb la nostra dedicació i aportació econòmica, en la mesura del que sigui possible per a cada un. Gràcies a tots per la vostra comprensió i generositat!
