Xavier Climent
M’agradaria parlar sobre una figura que poca gent coneix, però que té els orígens medievals, el síndic, que prové de les assemblees de Pau i Treva.
Cal que tothom tingui molt present que la protecció a la gent, podríem dir, en aquells segles era considerada de tercera categoria. Camperols, pagesos, el que avui dia seria gent del carrer, normal, l’any 1020 era inexistent.
Durant els segles VIII, IX i X, als comtats catalans, igual que en altres llocs d’Europa, es va viure en un sistema social caracteritzat per la llibertat dels agricultors, propietaris de la terra que cultivaven, i per la submissió de les autoritats, comtes, vescomtes i veguers, a la llei, continguda en un codi escrit com era el “Liber Iudiciorum”, compilació del dret romà vigent a Hispània, elaborat al segle VII per ordre del rei Recesvinto.
Fins al segle XI, el “Liber Iudiciorum” va estar en vigor, però del 1020 al 1060 es va produir la revolució feudal: un període de lluites en què, enmig d’una violència sense fre, els nobles es van rebel·lar contra els comtes per tal d’apoderar-se de la terra dels pagesos i sotmetre’ls a servitud.
El bisbe Oliba, en veure aquell desgavell, va assajar un nou procediment per imposar l’ordre i la tranquil·litat, i va establir una autoritat que prohibís la pràctica de qualsevol mena d’acte violent a qualsevol punt del territori, aquest va ser l’objectiu de les assemblees de Pau i Treva de Déu.
Escrita a manera epistolar, exposa una sèrie de mandats de compliment obligat sota amenaça d’excomunió, per a tots aquells que hi eren convocats. L’església romana de l’alta edat mitjana havia aconseguit convèncer els senyors de la guerra, veritables assassins, perquè aturessin durant alguns dies les baralles, moderessin les ànsies sanguinàries o els saquejos continus a la castigada classe pagesa.
Amb aquests recessos de no agressió, o de cessament de la violència, va ser cridada pels eclesiàstics la Treva de Déu, i si no la complien, serien excomulgats pel Senyor Déu i separats de la comunitat cristiana.
L’exclusió es fa total quan es feia extensiva a tots els nivells del que l’individu té o representa, no només en el pla material i espiritual, sinó a través de tot allò que tingui, pugui tenir o representar en relació amb el seu entorn, com ho són els seus familiars o éssers estimats: “Tot aquell que s’hi assocïi d’alguna forma o li doni consell o ajuda o parli amb ell no trobarà tampoc la pau al més enllà perquè la vida eterna també li quedarà vetada, en ser enterrat de forma cristiana, cap cristià el visitarà ni mourà el cos del lloc on jeu”.
Així doncs, aquella persona no seria mai més acceptada per la seva comunitat, i més enllà de la por a la ira de Déu, la seva vida a la Terra es convertiria en un autèntic infern, seria exiliat durant trenta anys com a càstig.
Es tractava, doncs, d’un sistema de control dels excessos de les autoritats, raó per la qual se sol considerar les assemblees de Pau i Treva com un primer antecedent de l’actual institució del síndic de greuges.
I aquesta figura la tenim encara en l’àmbit de Catalunya i a Terrassa, per si l’alcalde o les autoritats s’excedeixen amb la ciutadania. És la protecció que tenim ara els ciutadans, però de caràcter laic, no religiós.
En un món en què cada vegada estan més en risc els drets humans, l’abús de les autoritats en tots els àmbits, sobre el mateix codi de Nuremberg, que poca gent coneix, però que està per sobre dels estats, en un món tan controlat i manipulat per les elits, una figura com el síndic es fa fonamental.
Però com sol succeir massa sovint, aquesta figura podria ser una arma de doble tall, perquè com es fa a manera de votació de suport i un únic dia, no tota la ciutadania coneix aquestes votacions, i quan la participació és poca pel desconeixement, sol sortir el representant que interessa a l’alcalde o a les seves autoritats, és a dir, un titella o home de palla, i no una persona que realment vetlli pels interessos de la ciutadania, és a dir, pels nostres.
Els partits, el poder, posa la seva gent i segresta aquelles institucions, en aquest cas mil·lenàries, perquè no puguin desenvolupar la tasca per a la qual van ser creades, protegir el dèbil i l’indefens, això ha passat en innumerables ocasions, no us estic dient res de nou.
Per tant, cal que esteu amatents perquè ben aviat hi haurà una recollida de suports, que es farà a diferents equipaments municipals en un únic dia a Terrassa i en un horari que en principi ha de facilitar la màxima participació.
