Salvador Cardús i Ros
Un dels grans problemes que tenen les administracions d’aquest país és que funcionen amb uns processos burocràtics absolutament ineficients.
Als procediments obsolets, propis d’altres temps, s’hi han afegit els derivats de la innovació tecnològica que, en lloc de desplaçar els anteriors, encara els han complicat més. No es tracta d’una administració o una altra, sinó de totes, de la local a l’europea i les governi qui les governi. Al capdavall, els mateixos governants n’acaben sent víctimes, i històricament tots s’han mostrat incapaços de canviar aquesta maquinària. Manen els funcionaris. Un burocratisme que no és que només provoqui greus inconvenients als administrats, sinó que representa un cost econòmic brutal que ho encareix tot, ho alenteix tot i resta productivitat econòmica i buida la butxaca del ciutadà.
Un dels casos més antics i escandalosos a la ciutat ha estat la incapacitat per renovar la concessió de la gestió del transport públic. Fa tretze anys, amb les corresponents pròrrogues, que som incapaços de signar un nou contracte. I ja se’ns adverteix que encara hi pot haver més pròrrogues, fins i tot en el supòsit d’una licitació per al 2023. Com que fa tants anys, ja es veu que es tracta d’una impotència multipartidista, per dir-ho així. I ningú és capaç de calcular quin cost ha suposat per als contribuents, tant perquè és difícil de calcular, com per por que se sàpiga. Quants informes pagats a tercers, quantes hores de treball funcionarial, quants milions llençats per no millorar les condicions contractuals, quantes minutes d’advocats per resoldre recursos…
Però si aquest és un cas gros, regularment se n’hi afegeixen més, de moment petits, però que van fent grossa la pilota. Per exemple, el de les bonificacions a les instal·lacions de plaques fotovoltaiques. S’anuncien a bombo i platerets les bonificacions. Molt bé, ja tenim la propaganda feta i l’objectiu de govern assolit. Però llavors resulta que la maquinària burocràtica no dona l’abast per resoldre-ho. Primer, perquè és la Generalitat qui va lenta a legalitzar les instal·lacions i donar els certificats. Després perquè és tan complicat demanar la bonificació i la subvenció que has de recórrer a gestors que fan d’intermediaris davant l’administració i hi afegeixen una despesa més no prevista. I, finalment, perquè quedes mesos i mesos penjat sense saber res de la resolució dels tràmits. Ni de les bonificacions municipals, ni dels ajuts Next Generation. Ni a les plaques, ni als vehicles elèctrics, ni a res de res.
Fa uns dies, una persona que ha viscut en un país del centre d’Europa explicava que allà es poden instal·lar plaques fotovoltaiques sense complicacions burocràtiques, ni abans ni després de tenir-les. En canvi, sé de persones que han renunciat a ajuts concedits del Pla Moves III per a vehicles elèctrics per l’enorme complexitat a l’hora de cobrar-los. Fa malpensar…
Mentrestant, les administracions ens tenen entretinguts amb accions minúscules. Que si una pintada “tàctica” a dos carrers, que si una zona per deslligar els gossos -com si no hi anessin per tot el parc-, que si un procediment idiota per incrementar la recollida selectiva d’envasos… Tot, pensat per fer sortir els polítics als mitjans de comunicació. I nosaltres piquem l’ham com lluços. Potser ja és hora de saber què és el que ens ha d’importar de veritat, i que deixin de fer els gegants!
