Joan Boldú
L’ésser humà ha estat definit des de l’antiguitat com “animal racional”.
La racionalitat és una qualitat de la ment que obté un coneixement objectiu de la realitat exterior, fa anàlisis crítiques i normalment subordina la satisfacció dels desitjos al principi de la realitat. El progrés de la ciència, de la tècnica, dels sabers humanístics, etc. certifica la racionalitat de l’ésser humà. Tanmateix, aquesta qualitat no és l’única. Té també, per naturalesa, l’afectivitat i l’agressivitat. La història de la humanitat és la història de la barbàrie humana des del seu inici fins avui. La qual cosa ens confirma que l’animal racional és també animal irracional.
Sembla inimaginable que avui visquem en un món tan irracional, on la confiança amb el coneixement ha minvat pel verí de la postveritat. Ho veiem a les xarxes socials, a les accions polítiques, a les diferents manifestacions humanes. Es percep una creença en l’irracional en totes les seves variants: des de l’horòscop, el tarot, la carta astral, el marro del cafè, els esperits que es comuniquen, els fantasmes, etc. fins al creacionisme, al negacionisme de les vacunes, a la teoria de la Terra plana, etc. Afirma Justin E. H. Smith (“Irracionalitat. Una història del costat fosc de la raó”, 2019) que el pitjor perill del terraplanisme és la seva capacitat d’instal·lar a la ment jove la idea que el món es troba sota el control de forces fosques, d’actors poderosos amagats entre bambolines.
Una de les variants d’aquestes creences són els mites, nacionalistes, religiosos, polítics, etc., que es troben en totes les cultures. Una de les seves funcions principals és que permet la unió i la cooperació entre els individus i, conseqüentment, la forja d’una societat millor. Són, però, creences irracionals: el raonament, la reflexió, les proves, l’anàlisi crítica no signifiquen res, no valen res, no serveixen de res davant d’elles. El que és important és creure-hi i obeir. L’irracional l’utilitzen individus decidits a guiar, a conduir els creients i mantenir-los “il·lusionats”. Un dels orígens dels mites és el buit intel·lectual, la incapacitat de sortir de la ignorància, de poder fer desaparèixer el dubte davant de la immensitat de l’univers, del seu origen, del sentit de l’existència humana, del fet del sofriment i de la mort, etc. I en comptes de dir “no ho sé”, “no ho entenc”, s’inventen històries, ficcions i hom les creu.
L’irracional vol donar resposta als problemes existencials i una manera d’aconseguir-ho és omplir les esquerdes de la raó mitjançant la creació d’un món més habitable dotat de creences que tranquil·litzin la inquietud dels éssers humans.
L’ús per part de l’ésser humà de la raó i de l’irracional al llarg de la història humana ens informa que la conducta humana és bipolar: en un pol hi ha racionalitat i a l’altre, l’irracional. Aquesta tensió i oscil·lació bipolar ha estat creadora de fets extraordinaris i alhora de fets monstruosos: destruccions, massacres, conquestes, guerres, genocidis… De moment, la irracionalitat humana no ha dut l’espècie humana a l’extinció. Tanmateix, quantes cultures aniquilades, quantes obres d’art destruïdes, quants llibres cremats, quantes fogueres enceses, quantes persones assassinades! Malgrat el progrés tècnic -i potser també a causa d’ell-, la irracionalitat humana té la possibilitat, avui més que mai, d’aniquilació de la humanitat. Arran de la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, no es pot estar parlant cada dia, cada moment, de la possibilitat de l’ús de bombes nuclears. De tant cridar el llop, al final potser vindrà. La irracionalitat humana pot dur la humanitat a la seva desaparició. Per això, si no es pot eliminar la irracionalitat humana, és important i urgent, si més no, eliminar els seus aspectes més perniciosos. Afirma el filòsof francès Edgar Morin que “la irracionalitat és un problema central de l’home i no només la seva desferra o la seva malaltia”.
