Antonio Machado
L’abril del 2019 a Espanya hi va haver eleccions legislatives i va aparèixer un partit desconegut per al gran públic, es diu Vox.
Aquest partit va aparèixer després que el sistema capitalista destruís mediàticament Podemos a base de mentides diàries. Des d’aquest moment, Vox es va convertir en l’estrella de l’escenari polític perquè el van blanquejar sense parar el PP, Ciutadans, i els mitjans de comunicació de Mediaset i Atresmedia, grups de comunicació al servei del capital.
Aquest fenomen va tenir el seu fruit vuit mesos després i ens van col·locar 52 feixistes rancis del franquisme viu al Congrés dels Diputats. Aquesta organització ha tingut al seu servei les institucions de l’Estat de la mà del PP+Cs, la justícia espanyola, l’exèrcit i els cossos policials. De fet, és als cossos armats on estan més arrelats i organitzats a Jupol i Jucil, dues organitzacions, que es diuen sindicats, però que són organitzacions polítiques amb objectius desestabilitzadors contra les institucions democràtiques espanyoles.
L’essència ideològica d’aquest partit feixista (Vox) són els principis fonamentals del moviment instaurats pel general Franco com a guia de la dictadura que vam tenir des del 1936 fins al 1978. A més, coincideix plenament amb els eixos ideològics del feixisme dels anys 30 a Europa i de l’actual extrema dreta europea. La perspectiva de la seva presència a les institucions democràtiques de l’Espanya constitucional està consolidada per la cobertura permanent dels mitjans de comunicació privats i el suport financer de l’Ibex-35 espanyol. i de la internacional feixista actual. El seu contingut ideològic i polític és d’exaltació de la identitat racial i de la pàtria, odi al diferent pobre, racisme a ultrança, homofòbia, odi al feminisme, la dona ha de ser l’esclava de l’home, OPUS DEI, els fills han d’educar-se en els principis més ultraconservadors del catolicisme.
Abans del 2020, alguns països europeus van dissenyar el que es coneix com el cordó sanitari, consistent en acords entre els partits polítics demòcrates, des de la dreta conservadora fins a l’esquerra marxista, consistent a no facilitar la governabilitat a l’extrema dreta. Va ser un exemple a Alemanya i França, però el 2020 el partit conservador alemany CDU va trencar aquesta regla de cordó democràtic en pactar amb Alternativa per a Alemanya (partit feixista).
Dos anys i mitjans després, es detecta un canvi de patró en la tolerància a les forces neofeixistes a la UE. L’alemany Manfred Weber, del partit CDU i líder del Partit Popular Europeu (PPE) a l’Eurocambra, ha beneït el Govern comandat per Giorgia Meloni, líder de Germans d’Itàlia, que amb molta probabilitat serà escortat per la Lliga de Matteo Salvini i per la Forza Italia de Silvio Berlusconi. Ha celebrat el Partit Popular Europeu (EPP) el triomf del feixisme italià després de les eleccions de diumenge:
“Enhorabona a Forza Italia. Itàlia és una àncora per a Europa i el nostre partit és una brúixola per als valors proeuropeus. Tenim confiança que Forza Italia guiarà el pròxim govern en una sendera que serveixi als millors interessos dels italians dins d’una Europa forta i estable”. Cent anys després de la marxa sobre Roma, que va alçar Benito Mussolini al poder, la ultradreta torna a assumir els comandaments d’Itàlia.
“Estic destrossada. Tinc por, tinc por per Itàlia, per Europa, per les dones, pels estrangers, pels homosexuals. Giorgia Meloni farà tot el que ha dit. És una dona perillosa”, ha afirmat la filòsofa i escriptora Michela Marzano en una entrevista amb la ràdio France. La feixista Geòrgia Meloni, admiradora de Mussolini: “Va ser un bon polític. Tot el que va fer ho va fer per Itàlia”.
El feixisme a Europa torna a renéixer, i ho fa amb una perspectiva a mitjà termini important dins de la seva estratègia destructiva de l’Europa de les llibertats i de la democràcia. Ja no necessita guerres, ara destrueix els avanços d’aquests 77 anys des de les mateixes institucions de la Unió Europea. La dreta del grup Popular Europeu s’està posant al servei del feixisme, que no deixa de ser una prolongació de la classe capitalista com a alternativa a la pèrdua de suports electorals de la dreta conservadora. Aquesta dreta que normalitza el feixisme ho fa perquè ideològicament està molt a prop dels postulats feixistes.
Ho fa quan perd l’hegemonia en la gestió política. Se sotmet de manera humiliant a qui ve per la seva dreta (el feixisme). Ho va fer a la nostra trista història d’intent reformador els anys 30, per a acabar sent la financera dels colpistes, i aprofitant el caos genocida per a robar a patrimonis aliens la seva propietat.
Ara el feixisme s’aferma a les ments dels pobres quan aquests han perdut la seva consciència de classe i no veuen sortida a la seva situació de precarietat. És un procés que es repeteix perquè l’esquerra es dilueix en lluites intestines entre ells i la ideologia queda en un segon terme, perquè al que s’aspira és a guanyar eleccions des del circ electoral, i no a transformar el sistema capitalista per un altre basat en el repartiment equitatiu de la riquesa en el marc del bé comú, sense adonar-se que en aquest terreny no tenen res a fer perquè els mitjans de comunicació estan en mans del capital.
El reformisme ideològic és el que ha portat a la pèrdua d’identitat com a classe social a la majoria dels pobles. Només amb una base ideològica cohesionada i ferma es pot avançar en objectius d’equitat social i econòmica. Cal recuperar el cordó umbilical entre l’avantguarda política i la classe obrera formada per tothom qui treballa per compte d’altri i viu d’un salari. El concepte de classe mitjana és un terme que afebleix la força del grup assalariat.
Només abraçant aquests termes del pensament social podrem avançar en les conquestes de la majoria. No es pot ser d’esquerres i veure l’OTAN de perfil i en el silenci mentre continua teixint la confrontació a tot el món. Això d’Ucraïna és una farsa tragicomèdia muntada per l’imperialisme ianqui, però en un escenari europeu, programat pels venedors d’armes. Vivim en un món on està en perill la pròpia existència humana pel canvi climàtic (ni se’n parla) i ens entretenen amb Putin, un assassí dels cossos especials de l’URSS, i Zelenski, un actor d’extrema dreta ucraïnès. Director de l’obra, Joe Biden. Directora del càsting, Ursula von der Leyen. Ajudant de càsting, Josep Borrell. Cor de l’obra, Pedro Sánchez, Emmanuel Macron i altres cantors dels països bàltics i nòrdics.
