Rebo una carta a la bústia de casa de Movistar. Em sorprèn molt perquè després vint-i-sis anys amb ells, aquest gener vaig deixar-los. La mala atenció al client va fer impossible aconseguir els preus que fàcilment es podien reduir a la meitat si hagués tingut èxit en un “amago” de portabilitat a una altra companyia. La complicada operació que demana moltes hores de paciència al telèfon per aconseguir-ho i la mala experiència en anys anteriors em va fer decidir a canviar de companyia, de la qual rebo un servei excel·lent fins ara.
Abans d’obrir el sobre penso que potser m’oferiran algun reconeixement o faran alguna proposta pels vint-i-sis anys de fidelitat cega, però no, la carta és sorprenent: escrita en castellà diu que a causa de la nova normativa de telecomunicacions actualitzen algunes condicions dels serveis que tinc contractats i que a partir del 29 d’octubre el meu contracte es renovarà mensualment. No entenc res i és clar, al final diuen que els truqui o visiti en una botiga seva, cosa que no faré. Hi ha moltes maneres de fer servir la informació, però la subtilesa de crear inquietud per aconseguir atraure el consumidor és com a mínim, menyspreable.
Recentment, un dels grans empresaris del país em deia que “hi ha uns límits per a atreure el consumidor que no convé sobrepassar”. I té tota la raó. Els valors que predominen avui dia en el món de les empreses i dels consumidors s’orienten a les actuacions amb consciència social. La consciència social inclou molts temes com la inclusió, les polítiques de respecte al medi ambient, la lluita per la reducció de les desigualtats a través de polítiques en els àmbits de formació, ajudes socials, el foment del talent i la creació de valor a través de potenciar les iniciatives d’innovació i emprenedoria properes.
Les institucions, les empreses, les persones han anat assumint en l’era en què el coneixement és digital, les estratègies per aconseguir la posició de domini a través de l’ús de les eines d’informació amb intenció d’engany o crear inquietud o incertesa, es giren contra seva. El professor P. Nueno, a la seva columna dominical al diari, insisteix quasi cada article que no hi ha secrets i que avui tot se sap i que dir mentides, entre altres coses, és perdre el temps.
Ara veiem com la dada de la inflació està baixant del 10,5 del mes passat al 9%. Els arguments d’aquesta millora que tots els mitjans indiquen fan referència a la baixada del preu de l’electricitat, el transport, la benzina i de l’IVA a la llum i el gas. És a dir, el que té relació amb les matèries primeres. Els mitjans que propaguen la notícia amb petits vídeos fan servir imatges de gent comprant al supermercat per anunciar aquest millora de tendència. Sembla que hi ha una intenció de carregar les culpes dels alts preus a la distribució comercial. Per què? El que gestiona la informació sap que a la ciutadania li és fàcil simplificar les coses complicades acostant-les al seu entorn quotidià, encara que no siguin certes.
Trobem un altre debat enganyós: el de la cistella de la compra a 30 euros de productes bàsics. Fa anys que explico a classe que el marge comercial dels productes amb molta venda (rotació) és molt baix, en molts casos per sota del 2%. Aquí es troben els productes bàsics. Vendre sota cost està prohibit per la llei de defensa de la competència (i de protecció del consumidor perquè el protegeix dels monopolis) arreu del món. Si hi ha inflació a causa dels costos de les matèries primeres, la lluita contra la inflació ha de fer-se allà.
De fet, amb aquesta inflació, el valor de les coses baixa i, per tant, els estalvis valen menys. Es poden comprar menys coses amb la mateixa quantitat de diners. El debat sobre la baixada dels impostos amaga l’enorme problemàtica de la qual lamentablement es parla poc i se n’abusa molt: el sobreendeutament de l’estat (1,5 bilions d’euros). La pujada dels tipus d’interès es convertirà en un greu problema per al govern, que gasta més del que ingressa.
L’aproximació a la demagògia i el populisme a través de la utilització de la informació la vàrem veure amb el cas de l’empresa especialitzada en l’ús intencionat de les xarxes socials la ja desapareguda Cambridge Analítics. Fa 6 anys va ajudar molt a la consecució de la presidència dels Estats Units a D. Trump. També va empènyer per la victòria del Brexit al Regne Unit, tal com s’explica en el llibre “Mindf*ck: Cambridge Analytica. La trama para desestabilizar el mundo” escrit el 2020 en primera persona per Christopher Wylie. Ell hi era i explica el paper clau del seu superior, el multimilionari nord-americà Robert Mercer, que actualment és un important col·leccionista d’armes de foc i que finança organitzacions que donen suport a les causes polítiques de l’extrema dreta nord-americana.
És qüestió de tenir una actitud crítica als inputs informatius que podem rebre i continuar potenciant els valors en què podem creure amb independència i criteri.
