“Els miracles no existeixen”. Aquest és el títol de l’article d’opinió que el director de l’Eseiaat de la UPC, Xavier Roca, va publicar al Diari de Terrassa el passat 16 de setembre. Roca explicava de quina manera la formació superior d’enginyers i enginyeres a Terrassa ha deixat de ser el pla B de la formació en enginyeria a Catalunya. L’Eseiaat ha estat capaç de trencar el mur de vidre que hi ha entre la “Gran Barcelona” i les seves corones metropolitanes, i ha aconseguit col·locar la ciutat de Terrassa i el Gran Vallès al mapa universitari català de la formació en enginyeria. I és que cada any surten al mercat uns 600 enginyers titulats en les diferents especialitats i gairebé tots amb feina assegurada. La peça clau, les pràctiques que fan els alumnes a partir del 3r curs del grau. Cada curs s’arriben a fer unes 1.300 pràctiques i la majoria d’estudiants solen quedar-se a les empreses. Estem davant d’un dels motors de la ciutat, d’una institució que ha situat Terrassa a l’esglaó més alt de la formació universitària. I tot això ha estat a través d’esforç, perseverança i talent, perquè els miracles no existeixen.
