Joan Carles Folia, Coach Advance Life
El 1924, després de fer un pronunciament a la cerveseria Bürgerbräukeller de Munic, Adolf Hitler, Führer und Reichskanzler de l’Alemanya nazi, va intentar una insurrecció coneguda com el Putsch de Munic. Després del fracàs d’aquest esdeveniment va ser condemnat a cinc anys de presó.
En aquest empresonament va tenir temps d’escriure “Mein Kampf” (“La meva lluita”), i és en aquest llibre on Hitler marcava els postulats del que després serien les seves actuacions, sobradament conegudes. Quan va sortir de la presó, nou mesos més tard, Hitler va declarar obertament que ell arribaria a canviar el rumb d’Alemanya i que no anava “de farol”.
La seqüència d’esdeveniments posteriors a l’arenga de líder nacionalista va demostrar sobradament que realment no anava “de farol”.
Vladímir Putin també ha dit que ell no va “de farol”, no fa broma quan afirma que el seu país “utilitzarà tots els mitjans a la seva disposició per protegir el seu territori”, fent una referència sorneguera a la capacitat nuclear del seu país. Putin ja havia advertit abans els seus rivals que “no posessin Moscou contra la paret” i va criticar les nacions de l’OTAN per subministrar armes a Ucraïna.
En el seu discurs, Putin va acusar Occident de fer xantatge nuclear i va cridar l’atenció sobre les declaracions d’alguns representants d’alt nivell dels principals estats de l’OTAN sobre la possibilitat de fer servir armes nuclears de destrucció massiva contra Rússia.
Les persones que no connecten emocionalment amb els altres mitjançant l’empatia tendeixen a presentar un tret anomenat psicopatia. Aquestes persones tendeixen a pensar més en elles que en els altres, i poques vegades pensen de manera espontània sobre els interessos de la resta. Hi ha casos extrems d’individus que gairebé no són capaços d’estimar o de considerar que és preferible que els altres no pateixin i s’acosten moltes vegades a la bogeria de manera natural. Amb aquests dos personatges que tractem a l’article d’avui sembla que estaríem davant d’aquesta situació.
Ni Hitler ho era ni Putin sembla que ho sigui, de conscients d’allò que diuen, perquè no ho senten, i són capaços de portar fins a les últimes conseqüències actuacions que a ulls de la població mitjana puguin semblar maquiavèl·liques (un altre personatge històric de manca de sensibilitat). Estaríem davant d’un trastorn del cervell que provoca immersió en un mateix, problemes de comprensió, una ment distorsionada, egocentrisme, narcisisme, manca de tacte i inadequació contextual, impaciència, es basen en estereotips i prejudicis, relacions superficials, destructives o evitades, comportaments utilitaristes, agressivitat i violència. És per tot això que l’amenaça de Putin no s’ha de situar dins d’un cervell ben estructurat emocionalment i racionalment, perquè la limitació de la seva zona límbica fa que provoqui mancances serioses a la part del còrtex, que és qui finalment prendrà les decisions. El botó vermell que tant fa tremolar el món es troba en mans d’algú que veu amb bons ulls imposar-se als altres per la força, i això no li provoca cap emoció de culpabilitat o pena i augmenta la seva autoestima com a bé suprem del seu ego.
Cal ser molt prudents davant d’aquests individus perquè el fet de tenir inhibits uns sentiments de relació vers els altres fan que en el seu reduït marc conductual tot quedi reduït al seu benestar, a satisfer allò que els provoca èmfasi i trempera.
Prenem amb molta cautela les amenaces d’aquest boig perquè sense ell saber-ho no va “de farol”.
