Joan Roma i Cunill
En la història dels pobles, hi ha determinades dates que suposen un cúmul d’errors, per a totes les parts implicades, fins a esdevenir un exemple del que mai més hauria de succeir.
Això és el que va passar l’1 d’octubre del 2017. Un dia nefast perquè tots els protagonistes van cometre errors, com mai havíem imaginat, i que podia haver acabat molt malament, si en el transcurs del dia no haguessin intervingut persones, molt concretes i determinades, que van imposar seny, on molts l’havien perdut.Emportats per una ceguera i un afany de protagonisme, ja vistos i comprovats en els increïbles dies, 6 i 7 de setembre, al Parlament de Catalunya, es convoca un referèndum/consulta/enquesta, en contra de la legislació vigent i sense uns mínims tècnics ni humans per fer-la homologable, en l’àmbit intern i extern.
Es vol fer un pols a l’Estat, però no solament a l’Estat, sinó a l’estat de dret que és el que garanteix la democràcia, en la qual estem integrats. Es pot criticar, es pot demanar més rigor a les institucions, però mai saltar-se-les, emparant-se en criteris subjectius d’una part del país.
I és així com vam poder veure despropòsits immensos, com voler dur a terme una consulta sense una base de dades rigorosa, ni un cens fiable, ni juntes electorals per supervisar i controlar el desenvolupament de les votacions, ni apoderats o interventors de partits o representants de la societat civil, ni una autoritat central, amb constants incidents telemàtics que no permetien garantir el vot únic i personal, etc.
Despropòsits com veure actuar alguns Mossos d’Esquadra com a informadors de les meses electorals per avisar si venien guàrdies civils o policies nacionals, o demanar a les meses no marxar a dinar, deixant els locals buits, perquè no tindrien excusa per no requisar les urnes.
I l’immens despropòsit de voler parar la votació fent sortir guàrdies i policies cap a dos centenars de col·legis electorals. Només persones amb molt poc sentit polític i de l’oportunitat podien donar una ordre semblant. Precisament era el que demanaven i esperaven els partits independentistes. Imatges que han usat i abusat durant els cinc anys que han passat des d’aquella nefasta data. I pitjor hauria acabat si no fos per algunes intervencions puntuals, al més alt nivell, per exigir el retorn a les casernes. El mal estava fet, però haver continuat les intervencions i haver-les estès cap a més territoris, hauria estat molt pitjor.
Al final, uns van creure que havien guanyat el pols i tenien un mandat clar sobre què fer en el futur immediat, i altres creien haver fet el que s’esperava d’ells. Després de cinc anys, crec sincerament que tots hi van perdre. Millor dit, tots en vam sortir perdedors perquè d’aquell nefast dia en van venir altres d’igualment negatius, com hem pogut constatar en aquest període. Cincs anys després, hi ha qui demana un altre referèndum/consulta. Seria el tercer després del 9-N i l’1-O. No arribarà. S’han de llegir bé els resultats i la composició interna del país, a més de tenir presents les regles d’una democràcia consolidada com la nostra. Fora de la llei només hi ha aventures i enganys.
Si algú creu que de l’1-O en va sortir algun resultat positiu, viu en una altra realitat. Així ens ha anat!
