Josep Ballbè i Urrit
Toca recordar una fita molt trista: els 60 anys de l’aiguat a Terrassa i rodalia.
En puc parlar amb un cert coneixement de causa, pel fet que en vaig ser testimoni de primera línia. Llavors, tenia tan sols deu anyets… i el conjunt d’imatges que tinc gravades al pensament mai no les podré oblidar. El batec de la ciutat va quedar reduït al caos i al desencís màxim. A banda de les destrosses materials immenses, l’aigua se’ns va endur la vida de gairebé 300 conciutadans. Amb noms i cognoms concrets d’alguns d’ells que em remouen i sacsegen íntimament. Voldria trobar el mot exacte per a apaivagar el sentiment del seu entorn familiar més immediat. És del tot impossible, tanmateix…
Per això, doncs, em sento obligat a bastir aquesta columna, fent que mai no s’apagui l’espelma d’aquell record tan dur. “Ningú no mor mentre algú el recorda”. L’exemple immens de solidaritat i empenta col·lectiva orientades a refer tot allò que s’havia trencat i malmès roman molt present entre tota la ciutadania del Vallès. Foren molts els qui van haver de començar des del no-res… Aquell exemple l’hem de tenir sempre present, de cara a la lluita orientada a millorar el món. Tant els grans com els més joves, que no van viure-ho.
La dita que “quan al cel hi ha cabretes, a la terra pastetes” em dibuixa el cel d’aquella nit tan tètrica, que superà totes les previsions. Descarregà com si fos la fúria d’un mar embravit. Res no es va resistir al seu pas. Tot ho convertí en desolació, pànic, plor i enfonsament.
Soc un enamorat de l’obra d’en Miquel Martí i Pol, el poeta de Roda. De manera especial, m’atrau profundament el contingut del seu “llibre d’absències”. Acabo de triar –ben a l’atzar– uns versos seus, amb els que pretenc, en cloure aquesta columna, retre un sentit homenatge de record envers les víctimes d’aquella gran desgràcia.
Alhora, solidaritzant-me amb tots aquells que van perdre algun ésser estimat, en la riuada: “És així com la vida expressa el seu /misteri i en referma la bellesa / L’entreteixit del temps no mostra cap / fissura. Flueix sempre, ineluctable / Tot és perfecte i just dins el seu àmbit”… Com deia el filòsof jesuïta Teilhard de Chardin, “el passat ens revela l’estructura del futur”. No ens arribarà un sotrac tan sobtat i imprevist com aquell. Les obres de condicionament i canalització de rieres ho apaivagarien… Però val la pena que no perdem aquest nord.
