Sole Ruiz-Ruano, educadora infantil i artista
Durant 45 anys ha exercit com a educadora infantil. Primer va fer estudis relacionats amb la sanitat, auxiliar de clínica i puericultura, però quan va fer les pràctiques, “m’afectava massa emocionalment” i va acabar per decantar-se per l’educació, concretament a escoles bressol.
“Els nens petits donen vida i mai donen problemes i són com llibres oberts i estan contents amb qualsevol cosa. Aporten moltes satisfaccions”, assegura. Té molt clar, tanmateix, que no li hauria agradat ser docent d’infants més grans de tres anys.
Amb la pandèmia, va decidir fer un canvi radical. Quan va veure com s’hauria d’afrontar la seva feina després i amb la incertesa que hi havia llavors, va preferir plegar. De sempre li havien agradat les arts plàstiques, com dibuixar (és urban sketcher, també), i ho va unir a una altra cosa que l’atreia, la part emocional de les persones, i va inclinar-se per l’art-teràpia, que pot ajudar a combatre l’estrès i altres coses.
“A mi em relaxa tant, que crec que, a través d’això, molta gent s’hi pot afegir”, explica. Commina a la gent a atrevir-se a dibuixar i veu que “hi ha gent que té por de dibuixar i es pensa que ho ha de fer perfecte” i diu que “hi ha moltes maneres de fer art”, no només dibuixant o pintant. Les seves tècniques en la pintura són l’aquarel·la o l’acrílic i sempre paisatges.
Fa dos anys que s’ha aficionat a la marxa nòrdica, especialitat esportiva que practica sempre que pot. “M’agrada i és una manera de compartir moments amb molta gent”.
